Dificultats específiques d’aprenentatge

Curs Acadèmic 2014-2015
CodiAssignaturaCrèditsSemestreTipusProfessor
(1) Dificultades Específicas de Aprendizaje (mención Pedagogía Terapéutica)6S1OPAna Core Ribot
Download PDFDescarrega la guia en PDF


DADES BÀSIQUES DE L'ASSIGNATURA


Nom de Mòdul Menció en Pedagogia Terapèutica
Mostra Dificultats Específiques d'Aprenentatge
Assignatura (1) Dificultades Específicas de Aprendizaje (mención Pedagogía Terapéutica)
Codi Tipus OP
Crèdits 6
Curs 1r
Semestre S1
Grup (matí/tarda) MATÍ


DADES BÀSIQUES DEL PROFESSOR


Nom Ana Core Ribot

CV del professor

Departament Psicologia i intervenció en la primera infància
Correu electrònic [email protected]
Hores de tutoria Se estipularán durante el curso
Despatx 2
Llengua en què s'impartirà l'assignatura català
Ús docent d'altres llengües castellà


DADES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA/ASSIGNATURA


1. DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA/ASSIGNATURA

Justificació en el pla d´estudis

Dificultats Específiques d’Aprenentatge, és una assignatura que forma part de la Menció en Pedagogia Terapèutica. Aquesta assignatura és necessària per a l’obtenció d’aquesta menció.
L’alumne treballarà de manera extensa continguts relacionats amb el suport educatiu, les necessitats específiques de suport educatiu i la inclusió a l’aula.


Descripció del mòdul en què s´ubica la matèria/assignatura

L’assignatura Dificultats Específiques d’Aprenentatge està englobada en el mòdul de la Menció en Pedagogia Terapèutica, on es troben altres assignatures com Dificultats d’Aprenentatge relacionades amb el desenvolupament cognitiu; Discapacitat sensorial i motora; Problemes de conducta i trastorns generalitzats del desenvolupament; i de manera més pràctica, la matèria relacionada amb els recursos educatius per a alumnes amb discapacitat o dificultats d’aprenentatge. D’aquesta forma, l’alumne tindrà una formació completa sobre la tasca docent d’atendre la diversitat a l’aula i sobre la coordinació que això implica.

La relació amb les altres matèries que formen part d’aquest mòdul, és fonamental per entendre la globalitat d’aquesta menció, ja que cadascuna d’elles aporta uns coneixements necessaris per poder entendre les necessitats comunes i específiques que es poden trobar en una aula i, per tant, comprendre i buscar les estratègies adequades per poder satisfer-les i així, atendre la diversitat en una escola inclusiva.


Relació amb altres matèries

Aquesta matèria té la seva base en l’assignatura de “Educació Inclusiva”, ja que la seva fonamentació es troba en els pilars d’una escola on les necessitats de tots els alumnes estiguin ateses. De la mateixa manera, la relació amb assignatures com “Didàctica general” i “Innovació educativa”, està directament referida a la programació i utilització d’estratègies metodològiques eficaces per atendre a tots i cadascun dels alumnes que tenim a les aules.


Relació amb el perfil de la professió

El docent ha de considerar la diversitat d’alumnes que es trobarà a l’aula, així com conèixer i determinar quines són les modalitats organitzatives i de planificació més adequades per possibilitar que tots els alumnes puguin participar del procés d’ensenyament i aprenentatge. A més, ha de saber com, quan i per a què coordinar-se amb la resta del personal docent o amb altres professionals si es requereix.


Coneixements previs necessaris

Caldrà que, al mateix temps que es cursa aquesta assignatura, s’estiguin cursant a més “Educació Inclusiva” i “Didàctica General”, ja que són el complement requerit per entendre les bases de la matèria i per poder programar correctament.



2. COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ QUE L'ASSIGNATURA/MATÈRIA CONTRIBUEIX A ASSOLIR

Competències generals del CESAG que l´assignatura/matèria contribuieix a assolir

Competències específiques de la titulació que l´assignatura/matèria contribueix a assolir

CMPT 1: Identifica les característiques i manifestacions de les dificultats d’aprenentatge en les etapes d’Infantil i Primària.
RA1-Explica de forma clara els conceptes de dificultats d’aprenentatge.
RA2-Descriu les manifestacions de les dificultats d’aprenentatge més freqüents en Infantil i Primària

CMPT 2: Coneix la legislació relativa a les dificultats d’aprenentatge.
RA1-Situa les dificultats d’aprenentatge en textos legals.

CMPT 3: Sap quin és el desenvolupament esperable de la parla i del llenguatge en les etapes d’Infantil i Primària.
RA1-Coneix el desenvolupament evolutiu de la parla i del llenguatge.

CMPT 4: Identifica les alteracions de la parla i del llenguatge més freqüents en les etapes d’Infantil i Primària.
RA1-Explica les alteracions de la parla més freqüents.
RA2-Explica les alteracions del llenguatge més freqüents.

CMPT 5: Coneix les pautes d’intervenció davant dificultats de la parla i del llenguatge.
RA1-Relaciona els principals trastorns de la parla amb les seves pautes d’intervenció en l’entorn educatiu.
RA2-Relaciona els principals trastorns del llenguatge amb les seves pautes d’intervenció en l’entorn educatiu.

CMPT 6: Identifica les dificultats més freqüents en el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura
RA1-Descriu les dificultats més freqüents que presenten els nens en l’adquisició de la prefectura i la preescriptura
RA2-Descriu les dificultats més freqüents que presenten els nens en l’aprenentatge de la lectoescriptura

CMPT 7: Coneix les manifestacions i característiques de la dislèxia, disgrafia i disortografia
RA1-Explica els conceptes de dislèxia, disgrafia i disortografia, diferenciant d’altres dificultats relacionats amb el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura
RA2-Identifica les manifestacions de de dislèxia, disgrafia i disortografia

CMPT 8: Coneix les pautes d’intervenció en els problemes relacionats amb la lectoescriptura
RA1-Explica com treballar amb alumnes que presenten dificultats en l’àrea lectoescriptora
RA2-Explica com treballar amb alumnes que presenten dislèxia, disgrafia i disortografia tant en l’entorn escolar com en el familiar

CMPT 9: Identifica les dificultats més freqüents en el procés d’aprenentatge de les matemàtiques.
RA1-Descriu les dificultats més habituals que presenten els nens en l’adquisició de les prematemáticas
RA2-Descriu les dificultats més habituals que presenten els nens en l’aprenentatge de les matemàtiques

CMPT 10: Coneix les manifestacions i característiques de la discalcúlia.
RA1-Explica el concepte de discalcúlia, diferenciant-lo d’altres dificultats relacionades amb el procés d’aprenentatge de les matemàtiques
RA2-Identifica les manifestacions de la discalcúlia

CMPT 11: Coneix les pautes d’intervenció en les dificultats relacionades amb l’àrea de les matemàtiques.
RA1-Explica com treballar amb alumnes que presenten dificultats en l’àrea matemàtica
RA2-Explica com treballar amb alumnes que presenten discalcúlia tant en l’entorn escolar com en el familiar


Competències transversals



3. OBJECTIUS/COMPETÈNCIES (RESULTATS D'APRENENTATGE)


4. CONTINGUTS

1. Conceptes generals:
-Necessitats Específiques de Suport Educatiu
-Adaptacions curriculars
-Modalitats d’Escolarització

2. Marc legislatiu.

3. Intervenció a l’aula.



5. METODOLOGIA

Modalitats organitzatives
Interacció professor-estudiant (presencial/on-line) Centrades en el professor classes teòriques
classes pràctiques
30%
Centrades en l'estudiant Exposició de treballs
Seminaris
Tallers Activitat avaluativa
Treball autònom d'estudiant (no presencial) Estudi i treball individual Estudi de teoria
Relació teoria - pràctica
Preparació de treballs
Preparació d'activitat avaluativa
30%
Estudi i treball en grup Estudi de teoria
Relació teoria - pràctica
Preparació de treballs
Preparació d'activitat avaluativa
30%


Cronograma setmanal
Descarrega el cronograma


6. AVALUACIÓ

Estratègies avaluatives
Resultats d´aprenentatge

Estratègies avaluatives:
NR: La presentació d’aquestes proves o processos d’avaluació es pot efectuar únicament en la convocatòria de febrer, dins del context de l’avaluació contínua. En cap cas es podran presentar, per tant, en l’avaluació extraordinària (setembre).
R: Sempre que l’alumne hagi emplenat un procés i seguiment de l’assignatura: en cas de no haver superat, podrà efectuar una segona avaluació en la convocatòria extraordinària de setembre.
Els treballs i projectes no són recuperables. S’anirà oferint un feedback al llarg del curs perquè l’alumne pugui modificar el que calgui, dins de la mateixa convocatòria de febrer.
La Participació i Implicació en l’assignatura, estan relacionades amb l’actitud que tingui l’alumne en relació a aquesta. S’avaluaran mitjançant un registre que durant tot el semestre, durà a terme la professora, per tant, no seran recuperables a la convocatòria de setembre.
Les proves escrites sí que podran recuperar-se en la següent convocatòria en cas d’haver tret una nota per sota del 5.

Resultats d’aprenentatge:
-Explica de forma clara els conceptes referits a la necessitats específiques de suport educatiu.
-Detecta les necessitats específiques més freqüents en Infantil i Primària.
-Situa les necessitats específiques de suport educatiu i l’atenció a la diversitat en textos legals.
-Coneix les necessitats d’intervenció a l’aula pel que fa a la parla i al llenguatge.
-Explica les alteracions de la parla més freqüents.
-Explica les alteracions del llenguatge més freqüents.
-Relaciona els principals trastorns de la parla i del llenguatge amb les seves pautes d’intervenció en l’entorn educatiu.

Instruments d'avaluació i el seu pes en la qualificació

Instrument Pes en la
qualificació (%)
Mínims Caràcter

Registre de Participació, Implicació i Exposició continguts

15%No hi ha mínimsNR: No Recuperable. Veure "Estratègias avaluatives"

Treballs i Projectes (avaluació contínua)

45%No hi ha mínimsNo Recuperable (N.R.): Ver "Estrategia evaluativas"

Prova test, desenvolupament i pràctica (avaluació  final)

40%16% del 40% (nota: 5)R: Recuperable. Veure "Estratègies avaluatives"


Mecanismes de seguiment de la matèria/assignatura

Segons les Normes Acadèmiques, al Punt 2 de l’article 15 del Capítol IV:

L’assistència a classe ia les activitats docents presencials, la comprovació correspon a cada professor, és obligatòria per a tots els alumnes. La inassistència comprovada i injustificada a més d’un terç de les hores lectives impartides en cada assignatura, pot tenir com a conseqüència la impossibilitat de presentar-se a examen en la convocatòria ordinària del mateix curs acadèmic. En el cas que s’apliqués aquesta conseqüència, la pèrdua de convocatòria s’estendrà automàticament a la convocatòria extraordinària. Amb caràcter general, es considera pendent de compliment de l’escolaritat obligatòria de l’assignatura.

L’alumne ha de considerar que l’assignatura és presencial, i que per tant és convenient que participi de les activitats corresponents a l’avaluació contínua.

L’adequació de la sintaxi, l’ortografia i l’ús de la terminologia repercutiran en la qualificació de les diferents proves d’avaluació. No obtindran la qualificació de cinc aquelles proves d’avaluació que no reuneixin els requisits bàsics de correcció ortogràfica i gramatical, així com de presentació de treballs.


7. RECURSOS

Bibliografia bàsica

AA.VV. (2001). Estrategias organizativas de aula. Barcelona: Graó.
ALZINA, P. (2001). Treballar amb la diversitat. Nous enfocaments curriculars i metodològics. Ajuntament d’Alaior, Institut Menorquí d’Estudis i Universitat de les Illes Balears.
CANYELLES, M., CLOQUELL, C., DENGRA, B., GARCÍA, M.J., LÓPEZ, N., MUNTANER, J.J., PIBERNAT, M., RADO, J I,; VILA, M. (2004). Atendre la diversitat a l’escola. El paper del mestre de suport. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner.


Bibliografia complementària

AINSCOW, M.(2001). Desarrollo de escuelas inclusivas. Ideas, propuestas y experiencias para mejorar las instituciones escolares. Madrid: Narcea.
ARDANAZ, L.; ARMEJACH, R. (2004). La escuela inclusiva. Barcelona: Graó
AAVV. (2010). La formación del profesorado para la atención a la diversidad. Madrid: CEP
COMPANY, M. (1999) Una escuela para todos. La socialización del alumnado con necesidades educativas específicas. Madrid: Editorial Celeste.
DÍAZ CARCELÉN, M.L (2003) Las voces del silencio. Una comunicación sin límites. Murcia: Consejería de Educación y Cultura.
DÍEZ, C. (1998). Proyectando otra escuela. Madrid: Ediciones de la Torre.
ESSOMBA, M.A. (2008). 10 ideas clave: la gestión de la diversidad en la escuela. Barcelona: Graó.
HUGUET, T. (2006). Aprendre junts a l’aula. Barcelona: Graó
MARCHESI, Á. (2004) Qué será de nosotros, los malos alumnos. Madird: Alianza Editorial.
MACARULLA, I.; SAIZ, M. (2009). Bones pràctiques d’escola inclusiva. Barcelona: Graó
MORIÑA, A. (2008). La escuela de la diversidad. Madrid: Síntesis.
MOYÁ, A. (2002). El profesor de apoyo. ¿Dónde?, ¿cuándo?, ¿cómo?… realiza su trabajo. Málaga: Aljibe
MOYÁ, A. coord. (2000). Reflexionando sobre el profesor de apoyo a la integración. Huelva: Hergue
PUIGDELLÍVOL, I. (1996) Programación de aula y adecuación curricular. Barcelona: Graó.
ROSSELLÓ, M.R. (2003) L’Adaptació Curricular Individualitzada com a eina de comunicació interprofessional. Un estudi de casos en un centre de primària. Universitat de les Illes Balears.
RUIZ I BEL, R. (2008) Plans múltiples i personalitzats per a l’aula inclusiva. Vic: Euomo Editorial.
STAINBACK, S y W. (2001). Aulas Inclusivas. Un Nuevo modo de enfocar y vivir el currículo. Madrid: Narcea: Edicions 62.
TOMLINSON, C.A. (2001). El aula diversificada. Dar respuesta a las necesidades de todos los estudiantes. Barcelona: Octaedro.
TORRES, J. A. (1999) Educación y diversidad. Bases didácticas y organizativas. Málaga: Aljibe.


Altres recursos

LEY ORGÁNICA 2/2006, de 3 de mayo, de Educación.
Decreto 67/2008, de 6 de junio de 2008, por el cual se establece la ordenación general de las enseñanzas de la educación infantil, la educación primaria y la educación secundaria obligatoria de las Islas Baleares
Páginas web de interés:
Ministerio de Educación, Política Social i Deportes (http://www.mepsyd.es/portada.html)
Conselleria d’Educació i Cultura (http://weib.caib.es/)
Revistas:
Cuadernos de pedagogía. Barcelona: Wolters Kluver. ISSN: 0210-0630. Revista mensual
Aula de Innovación Educativa. Barcelona: Graó. ISSN: 1131-995X. Revista mensual.
Guix. Barcelona: Graó. ISSN 0213-858. Revista mensual
Suports: revista catalana d’educació especial i atenció a la diversitat. Barcelona: Vic Eumo. ISSN: 1138-4336. Revista semestral.


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Menú