Els viatges de l’heroi: claus temàtiques i formes cinematogràfiques (*)

Imatge del curs d'especialització del CESAG 'Els viatges de l'heroi'

Curs cinefòrum. Conferència i debat.
(*) Pendent d'aprovació com a formació permanent de professorat per la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears.



  • -Clarificar la relació existent entre l'heroisme i el cinema.
    -Anàlisi temàtic dels principals factors d'estil i narratius utilitzats en les anomenades pel·lícules "amb heroi".
    -Es plantejaran diferents dissenys de personatges estereotipats, models d'història i referències culturals literàries i simptomàtiques.
    -Mostrar wl cinema com a matèria interdisciplinària des de la qual abordar temes culturals.
    -Aproximar l'alumne al llenguatge cinematogràfic.

  • Alumnes i professionals de Pedagogia, Història, Comunicació Audiovisual, Magisteri, Psicologia, professorat de secundària, etc.

  • Primera sessió (dijous, 16 d'octubre. 18-21h): L'heroi: una apologia preventiva.
    Des de temps immemorial hi ha una fascinació per l'heroi. Cantat pels mites clàssics, entesos més com a veritats simbòliques que històriques, l'heroi embarcat en missions impossibles ens transmet missatges a través de categories tipològiques de caràcter col·lectiu. En totes les cultures és el personatge que mai ho té fàcil, és el que es planta davant el perill, el que davant les dificultats desitja cedir però no es doblega; el que, en definitiva, sent por però l'afronta.
    El nostre món ha heretat i reformulat els seus mites a través del cinema, la literatura, el còmic, els videojocs, etc. En concret, la gran pantalla s'ha vist plena de violents i valerosos guerrers, esportistes sacrificats o ciutadans resistents a la defensa de la seva dignitat o en la recerca de la veritat. El cel·luloide ens ha fet evocar els ressons de la seva energia creadora, ha celebrat la seva funció exemplificant o ens ha estremit davant el seu destí tràgic, però també ens ha mostrat els seus biaixos més inquietants.
    A la recerca d'un plantejament que aglutini a tots ells, des del més discret i abnegat fins al menys compassiu i violent, la sessió mostrarà alguns dels seus perfils, sense esquivar l'espinosa qüestió de l'ètica en els herois.
    Professor: Dr Arturo Cadenas.

    Segona sessió (dijous, 23 octubre. 18-21h): Em dic BOurNeD, Jameson BOurNeD: assimilacions i subversions estètiques i formals de "l'heroi súper-espia" a partir del model 007.
    Amb 23 pel·lícules en 52 anys, la de 007 és la franquícia cinematogràfica més llarga i reeixida de la història del cinema. El seu heroi, James Bond, és una autèntica llegenda forjada per múltiples actors des que l'escriptor Ian Fleming el creés a la dècada dels cinquanta. La seva trajectòria d'èxit perpetu es va instal·lar a la periòdica reinvenció d'uns clixés que van mostrar certs símptomes d'esgotament quan va aparèixer en el panorama un enigmàtic espia amb les seves mateixes inicials i disposat a desbancar-lo.
    Després del Jason Bourne de Greengrass, el nou i iconoclasta Bond de Daniel Craig és un heroi rude, distant, superb, cruel, sense cap talent per a la ironia i completament blindat emocionalment, heretant de l'escriptura fílmica postmoderna una posada en escena nerviosa i un muntatge absolutament frenètic.
    Professor: Dr Iván Bort.

    Tercera sessió (dijous, 30 octubre. 18-21h): "Heroi per accident"
    L'heroi neix o es fa? Aquesta sessió farà un recorregut pel model de ciutadà comú que per atzar o destí es descobreix com un heroi. Identificarem personatges quotidians que es comporten com a herois en situacions excepcionals. A partir de conceptes com la solitud, la identitat, l'anonimat o l'oportunitat intentarem matisar les analogies i diferències d'aquests herois accidentals que ho són tot i que no haurien (o que no volien) ser-ho.
    Professor: Ignacio Bergillos.

    Quarta sessió (dijous, 6 nov. 18-21h): L'Era del Superheroi.
    Fills directes dels herois pulp, els justiciers amb capa i superpoders van ser una de les grans aportacions del segle XX a la literatura i l'imaginari col·lectiu. Des del Superman de Shuster i Siegel al Spawn de McFarlane, la codificació del superheroi (no només com a figura mítica sinó també com a àncora de tot un gènere narratiu) no ha deixat d'evolucionar, autoanalitzar i adaptar-se a la societat que reflecteix.
    Gràcies a productes com la saga 'Batman: Arkham' o el cinema de Marvel, el paper del metahumà a la cultura popular és al segle XXI més important que mai. Mutants, genis, extraterrestres, déus: tots ells lideren el nostre moment actual, l'Era del Superheroi.
    Professor: Dr Víctor Navarro.

    Cinquena sessió (dijous 13 nov. 18-21h): El viatge de la Heroïna.
    En tots els tractats, manuals i «poètiques» referides a la construcció del guió cinematogràfic apareix un concepte fonamental derivat de la crítica mítica i arquetípica, l'anomenat «viatge de l'heroi».
    A noms com els de Joseph Campbell i Christopher Vogler hem d'afegir el de Maureen Murdock autora del text que dóna títol a aquesta conferència. Escrit el 1990, Murdock va a repassar cadascuna de les fases dels personatges femenins i els temes que se'n deriven: la separació del femení (la mare), la identificació o no amb el masculí i la rebel·lia (el pare / el marit), el camí dels judicis de valor (estereotips culturals), la il·lusió de l'èxit (la superdona), la recerca del propi jo i la reconnexió amb allò femení (sexualitat, separació cos/esperit, la maternitat, la «darkdreamwoman») i la recerca de l'home amb cor (el matrimoni i la parella) entre d'altres.
    Els materials cinematogràfics que conformen el visionat de la conferència respondran a les línies temàtiques assenyalades anteriorment.
    Professora: Dra. Patricia Trapero.

    Sisena sessió (dijous, 20 novembre. 18-21h): L'heroi 'noir'. Elogi de l'antiheroi.
    A principis del segle XIX apareix als Estats Units un tipus de narrativa que es desvia de les pautes marcades pel gènere policíac i que posteriorment serà coneguda com a literatura negra. La diferència principal rau en el fet que no importa saber qui és el culpable, sinó què li ha induït a cometre un delicte. D'aquesta manera, el protagonista no serà necessàriament un agent que salvaguarda les lleis, sinó que pot ser un gàngster que ha escollit el camí del crim perquè era l'única manera d'aconseguir prosperar en un món cada vegada més fosc.
    La gran majoria d'autors del gènere negre també van exercir de guionistes a Hollywood (Raymond Chandler, James M. Cain, William R. Burnett, ...) i van versionar obres pròpies i alienes per a la gran pantalla.
    Professor: Martí Martorell.

    Setena sessió (dijous 27 novembre, 18-21h): Els aventurers. A la recerca de l'heroi definitiu.
    Una anàlisi sobre la irrupció en els 80 de l'heroi per antonomàsia de les últimes dècades, Indiana Jones. El màgic trinomi Ford-Lucas-Spielberg, emblema de tota una generació que va canviar la història del cinema. S'analitzarà l'origen de la llegenda, els seus antecedents literaris i cinematogràfics i les seves influències.
    Professor: Toni Bestard.

    Vuitena sessió (dijous, 4 de desembre, 18-21h): Herois sense espasa: el poder de l'intel · lecte.
    Al segle XIX el positivisme va afavorir la creació d'un nou tipus d'heroi: el personatge que, gràcies a la seva intel·ligència i la seva capacitat de deducció, resol tot tipus d'enigmes i de crims. Sherlock Holmes, el detectiu creat per Sir Arthur Conan Doyle, és potser el més famós d'ells. Són molt nombroses les adaptacions cinematogràfiques, televisives i teatrals basades en ell. A més, es pot afirmar que va crear escola: el tinent Colombo, el detectiu belga Hèrcules Poirot o el policia suec Kurt Wallender, entre molts altres.
    Però Sherlock Holmes no va ser el primer, té un il·lustre precedent en la figura del detectiu francès Chevalier Auguste Dupin, creat per Edgar Allan Poe. Herois sense espases, sense superpoders, sense déus auxiliadors, sense més poder que la intel·ligència.
    Professora: Dra. Carme Morell.

    Novena sessió (dijous, 11 desembre, 18-21h): El món no desapareix quan tanco els ulls ... oi ?: les enganyifes de l'heroi amnèsic.
    Mentre condueix fins a una botiga de tatuatges, Leonard Shelby (Memento, Christopher Nolan, 2000) es pregunta "el món no desapareix quan tanco els ulls ... oi?". A partir d'aquest moment -final del relat però inici de la història- Leonard se servirà de tatuatges i de fotografies per fugir dels seus actes i fabricar la seva pròpia veritat. Ell és el paradigma de l'heroi amnèsic que reclama la consistència del món a mesura que la seva subjectivitat s'enfonsa i cau en les aigües pantanoses de l'inconscient. Agafant-se a la seva ignorància quan sembla que és detectiu en servei a la veritat, l'heroi amnèsic fuig de si mateix i per aconseguir-ho és capaç d'ordir una trama tramposísima per inventar un enemic que finalment és ell. L'heroi desmemoriat, des del narrador de La jetée (Chris Marker, 1962) fins a Teddy Daniels a Shutter Island (Martin Scorsese, 2010) ens acosta al sinistre, a l' ominós, al més estranger de la nostra més preservada intimitat.
    Professora: Dra. Shaila García.

    Desena sessió (dijous, 18 desembre, 18-21h): sessió compartida.
    Els ponents exposaran les seves conclusions en diàleg obert amb els assistents. Es donarà pas a les aportacions dels alumnes.
    Professors: Arturo Cadenas exposarà les conclusions del curs en diàleg amb els professors assistents i el públic. S'abordaran temàtiques creuades i contraexemples.

  • Arturo Cadenas Iturriozbeitia. Doctor en Dret. Professor del CESAG a les assignatures de Teoria de la Comunicació i Introducció al Dret. Professor de Filosofia del Dret. Coordinador del cinefòrum "La Butaca".

    Toni Bestard Rosselló. Director de cinema. Professor del CESAG. Ha realitzat nombrosos curtmetratges àmpliament premiats. Nominat en dues ocasions als premis Goya. Amb el seu primer llargmetratge com a director, "El perfecte desconegut", ha estat seleccionat per representar a Espanya al Festival Internacional de Cinema de Busan i a la secció oficial del Festival de Valladolid.

    Iván Bort Gual. Doctor europeu en Ciències de la Comunicació. Llicenciat en Comunicació Audiovisual i en Publicitat i Relacions Públiques. Màster Oficial en Noves Tendències i Processos d'Innovació en Comunicació, especialitat en Periodisme Digital i Multimèdia. Soci de l'AE-IC (Associació Espanyola d'Investigació de la Comunicació) i membre del Comitè editorial de les Guies per a veure i analitzar cinema. Professor del CESAG a les assignatures de Narració Audiovisual i Modes de Representació Cinematogràfics.

    Víctor Navarro Remesal . És doctor en Comunicació i Videojocs i especialista en Àsia Oriental. Ensenya Guió i Realització al CESAG.

    Martí Antoni Martorell Fiol. Llicenciat en Filologia Catalana. Professor del CESAG. Ha impartit cursos sobre història i teoria del cinema per a l’STEI, el Col•legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears, la Universitat Oberta de la UIB i la Universitat Oberta de Majors de la UIB. A més, des del 2000 és l’encarregat del cineclub de la UIB, amb el nom de Cinemacampus. Ha escrit per a la revista Temps Moderns com a crític de cinema. Ha participat en un projecte d’investigació del Ministeri d’Educació, Dramatúrgies televisives contemporànies.

    Ignacio Bergillos Garcia. Professor al CESAG i doctorand en Comunicació Audiovisual i Publicitat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat com a tècnic de suport a la recerca en el GRISS (www.griss.org) i en els últims anys ha publicat en revistes acadèmiques com el Journal of Computer-Mediated Communication, Revista Espanyola de Documentació Científica, Documentació de les Ciències de la informació i Observatori (OBS *) Journal.

    Dra. Carme Morell Montado. Llicenciada en Filologia Hispànica i doctora en Filologia Catalana. Durant vint anys ha treballat a la televisió, com a guionista, en nombroses sèries, telenovel·les i documentals. Assessora projectes de telefilms i llargmetratges per al programa Pilots, finançat per Media. Actualment és professora de llengua castellana i de guió de televisió al CESAG.

    Dra. Shaila García Català. Doctora europea en Ciències de la Comunicació. Professora ajudant doctora del Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I, on imparteix "Cultura visual i mitjans de masses" en el Grau en Disseny i "Desenvolupament de Videojoc"s a la Llicenciatura en Comunicació Audiovisual. Actualment centra l'interès de les seves investigacions en les narratives delirants contemporànies.

    Dra. Patricia Trapero Llobera. Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de les Illes Balears, en la qual imparteix docència com a professora titular d'Universitat des de 1983 al Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica. Ha ocupat diferents càrrecs de gestió (sotsdirectora de departament, secretària de departament, vicedegana, directora del Gabinet de la Rectora, vicerectora de Projecció Cultural, vicerectora de Projecció Universitària). És autora de quatre llibres i ha publicat en revistes nacionals i internacionals, participant en congressos relacionats especialment amb les dramatúrgies televisives.

  • Entre els mesos d'OCTUBRE i DESEMBRE 2014. 10 sessions. Dijous, de 18 a 21h. Total: 30 hores.

    Primera sessió (dijous, 16 d'octubre. 18-21h): L'heroi: una apologia preventiva. Professor: Dr Arturo Cadenas.
    Segona sessió (dijous, 23 octubre. D'18-21h): Em dic BOurNeD, Jameson BOurNeD: assimilacions i subversions estètiques i formals del "heroi súper-espia" a partir del model 007. Professor: Dr Iván Bort.
    Tercera sessió (dijous, 30 octubre. 18-21h): Heroi per accident. Professor: Ignacio Bergillos.
    Quarta sessió (dijous, 6 nov. 18-21h): L'Era del Superheroi. Professor: Dr Víctor Navarro.
    Cinquena sessió (dijous 13 nov. 18-21h): El viatge de la Heroïna. Professora: Dra. Patricia Trapero.
    Sisena sessió (dijous, 20 novembre. 18-21h): L'heroi 'noir'. Elogi de l'antiheroi. Professor: Martí Martorell.
    Setena sessió (dijous 27 novembre, 18-21h): Els aventurers. A la recerca de l'heroi definitiu. Professor: Toni Bestard.
    Vuitena sessió (dijous, 4 de desembre, 18-21h): Herois sense espasa: el poder de l'intel·lecte. Professor: Dra. Carme Morell.
    Novena sessió (dijous, 11 desembre, 18-21h): El món no desapareix quan tanco els ulls... oi ?: les enganyifes de l'heroi amnèsic. Professora: Dra. Shaila García.
    Desena sessió (dijous, 18 desembre, 18-21h): sessió compartida. Els ponents exposaran les seves conclusions en diàleg obert amb els assistents. Es donarà pas a les aportacions dels alumnes. Professors: Arturo Cadenas exposarà les conclusions del curs en diàleg amb els professors assistents i el públic. S'abordaran temàtiques creuades i contraexemples.

  • Preu del curs complet: 100 euros.
    Sessions individuals: 15 euros (per pagament de sessions úniques, contactar prèviament amb [email protected]).
    Realitzar el curs suposa sumar 3 crèdits de lliure configuració en llicenciatures i diplomatures UIB.
    Descomptes especials: 25% alumnes CESAG, 15% exalumnes CESAG, 10% alumnes, professors UIB i titulars del Carnet Jove.
    Formulari de matriculació


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Menú