Tags

Related Posts

Share This

La premsa forana de Mallorca

Sr. Rafel Puigserver Pou

Doctorand en Història i Màster en Comunicació pel CESAG.

1. Introducció

La premsa forana de Mallorca suposa des del nostre punt de vista, i en el marc de la història de la premsa, una forta empenta en la construcció d’una visió identitària de la realitat més propera, la qual cosa fa que sigui un fenomen periodístic que mereix ser analitzat amb atenció.

Aquesta premsa local omple un buit informatiu que els mitjans de comunicació de caire insular no assoleixen. Les revistes de la part forana juguen un paper molt important en la dinamització sociocultural dels pobles que compten amb aquest tipus de premsa i a hores d’ara les publicacions foranes tenen una incidència extraordinària en els seus respectius àmbits de difusió.


2. Estat de la qüestió

Les investigacions relacionades amb els mitjans de comunicació a les Illes Balears comencen a ser abundants, i majoritàriament s’han dedicat a la premsa escrita. Iés que per a molts estudiosos, la premsa es considera com una important font documental. Aquests estudis són molt importants per tal de comprendre la dinàmica de la societat.

Una de les característiques més definidores de la premsa de les Balears ha estat el fet insular, i aquest tret ha condicionat els estudis sobre premsa, ja que la majoria d’aquests fan esment per ordre d’importància als àmbits local, insular, i interinsular.

Fins el decenni dels anys setanta, la majoria dels estudis existents sobre la premsa de les

Balears, llevat alguna excepció, tenia sobretot un caire catalogal i descriptiu. Apartir dels anys setanta s’inicià una renovació dels enfocaments i de la metodologia dels estudis sobre premsa.

També trobam alguns estudis de premsa publicats en articles de divulgació científica, alguns dels quals són causa o conseqüència de les recerques monogràfiques sobre la premsa. Així doncs des dels anys setanta s’han realitzat estudis de caràcter general sobre la premsa de cada illa, entre les que destacaria l’obra de Miquel Company Florit i Gracià Sànchez que coordinaren l’estudi sobre L’Associació de Premsa Forana de Mallorca (1978-1995). 17 anys de premsa local, o el Catàleg de 100 anys de premsa diària de les illes Balears. (1893-1993).

La implicació i interrelació entre la història contemporània i els mitjans de comunicació és de cada vegada més important. En aquest sentit cal esmentar les XIIJornades d’Estudis Històrics Locals amb el títol «La premsa, la ràdio i la televisió des d’una perspectiva històrica», celebrades el 1993 a Palma i dirigides pels professors Arnau Company Mates i Sebastià Serra Busquets. Ambdós investigadors també coordinaren juntament amb Jordi Pons Bosch, el «VICongrés de l’Associació d’Historiadors de la Comunicació» que se celebrà a Palma l’octubre de 2001. Més recentment el 2009, l’Institut d’Estudis Baleàrics amb la col·laboració del CEDOC i del Grup d’Estudi de la Cultura, la societat i la política al món contemporani de la UIBva dur a terme unes jornades sota el títol «Els estudis i la premsa local en el segle XXI»

Entre les tesis relacionades amb la història de la premsa escrita fetes a les Illes balears caldria destacar la de Bartomeu Carrió Trujillano titulada Premsa i nacionalisme a Mallorca entre 1900 i 1936, i el tractament que fa la premsa escrita de la problemàtica social (minusvalidesa) dels darrers vint anys a càrrec de la doctora Catalina Amer. Entre els projectes de tesis doctorals sobre la història de la premsa diària durant la Segona República d’Arnau Company.

També s’han dut a terme estudis de les publicacions periòdiques d’una època històrica determinada, entre les que destacaria per proximitat cronològica la d’Octavi Aguilera sobre les revistes mallorquines sobre el franquisme. Un altre àmbit d’estudi és l’anàlisi de publicacions concretes, o sobre la premsa local, en el que hem de citar els treballs de Josep Cortés sobre la premsa d’Inca, de Germà Coll sobre la de Felanitx i de Sebastià Rotger sobre la de Ferreries a Menorca, on el fenomen de la premsa local és diferent al que ens trobam a Mallorca.


3. La premsa forana: origen i l’evolució 

Durant el darrer quart del segle XIX i durant tot el segle XX, han anat sorgint a diversos

municipis de Mallorca diferents publicacions amb la missió d’informar, formar i entretenir als ciutadans respecte a la situació política, econòmica, social, cultural dels pobles, per tal de contrarrestar l’increment la influència de la premsa de Palma de caire centralitzadora.

Aquest procés d’aparició de la premsa forana l’hem de classificar cronològicament en quatre fases de desenvolupament:

a) La primera fase s’inicià en el darrer terç del segle XIX i fou interrompuda per la Guerra Civil. Va tenir el seu màxim esplendor durant la Segona República, sobretot per l’aparició de publicacions de caràcter polític. Es tracta de publicacions «històriques» com el setmanari Sóller (1885) o Felanitx (1935).(1)

b) Una segona etapa de la premsa forana s’inicià a partir de la segona meitat de segle, com és el cas de la revista Bona Pau de Montuïri (1952) , Perlas y Cuevas de Manacor i Bellpuig d’Artà, ambdues de l’any 1960.

c) La tercera fase la podem situar en els anys setanta i vuitanta, quan la premsa forana va assolir el seu «boom», sobretot gràcies a la fi del franquisme i l’arribada de la democràcia. Algunes d’aquestes revistes a destacar són Dijous (Inca), Coa Negra (Santa María del camí), Es saig (Algaida), Llucmajor de pinte en ample, Pòrtula (Pòrtol, Marratxí), Flor de card (Sant Llorenç des Cardassar), 7 Setmanari (Manacor), entre d’altres.(2)

d) Una darrera fase, que encara continua són aquelles publicacions que han sorgit ja a finals dels vuitanta i principis dels noranta, com és el cas d’Udol (Llubí), Cent per cent (Manacor), … algunes de les quals presenten una major professionalització.

El nostre àmbit d’estudi l’emmarcaríem dins aquestes dues darreres etapes (des dels anys setanta fins a l’actualitat), les quals coincideixen amb períodes d’expansió de la premsa escrita en català i també de la seva consolidació, ja sigui com a publicació associativa o com a publicació professional.

La premsa forana de Mallorca és un fenomen

específic i nou, tot i que hi podem trobar una certa similitud amb la premsa comarcal de Catalunya,(3) la qual cosa confirma el caire excepcional del fenomen com a característic dels territoris de parla catalana, i que que va donar lloc a una fórmula associativa entre les diferents publicacions, l’Associació de Premsa Forana de Mallorca (APFM). Cal dir però, que mentre a Catalunya la premsa comarcal inclou i potencia la presència de publicacions diàries i setmanals de veritable cobertura comarcal, en el cas mallorquí destaca més la procedència (localitat d’edició) de les publicacions que no la funció comunicativa, ja que aquesta queda absorbida per els mitjans de comunicació de la capital.(4)

Des de 1975, els canvis polítics, socioeconòmics i culturals han provocat profundes

transformacions en els mitjans de comunicació de Mallorca. Aquests canvis començaren amb la modificació de la Llei de premsa i imprempta de 1966 i el Decret Llei sobre la llibertat d’expressió d’abril de 1977.

Pel que fa al nostre àmbit d’estudi l’origen de la premsa forana el podem trobar dividit en diverses parts, sempre en relació amb la gent que té interès per conèixer i fer reconèixer el passat, així com també per donar testimoni del temps present.

D’una banda, podem trobar persones relacionades amb l’Església com a impulsora de fulls d’informació que, sota la denominació de Full parroquial, impulsaren revistes locals com ara Bona Pau, Bellpuig, Santa Bàrbara… De la mateixa manera, també ens trobam amb diferents capellans que han anat col·laborant al llarg de la història d’aquestes revistes. De fet, és freqüent en algunes d’elles trobar-se amb seccions o pàgines dedicades a la informació parroquial. Aquestes revistes sorgiren a les acaballes del franquisme a inicis dels anys setanta.

Ja a la dècada dels anys vuitanta, sorgiren un bon grapat de revistes sota l’òrbita de les delegacions locals de l’Obra Cultural Balear, encara que només fos per donar una cobertura legal a les publicacions. Apartir de llavors, ens trobam amb una doble transició de les revistes: bé cap a associacions culturals sense ànim de lucre o bé cap a la professionalització. Això no obstant, també n’hi hagué d’altres que caminaren cap a la seva desaparició.

La relació existent entre entitats i publicacions l’hem d’emmarcar en el fet que la gent vinculada o que havia impulsat aquestes publicacions, era la mateixa gent que en els anys setanta s’havia anat constituïnt en associacions cíviques −o vinculats a moviments d’oposició al franquisme−, i/o culturals −amb l’objectiu de promoure el català a les Illes Balears. Fou aquesta gent la qui inicià l’aventura d’escriure en uns mitjans inicialment poc professionalitzats i rudimentaris, que en alguns casos, constitueixen una autèntica tasca artesanal de maquetació de la premsa forana.

Durant aquesta època també hi ha altres organitzacions que impulsen publicacions, ja fos

per mitjà d’impremtes o grups de periodistes, sobretot a la comarca de Manacor.

Per tal de millorar la situació de moltes d’aquestes publicacions, la premsa forana s’agrupa en torn un moviment associatiu específic. Així, l’Associació de Premsa Forana de Mallorca té el seu origen l’any 1977 amb Gaspar Sabater de la revista Dijous d’Inca i Rafel Ferrer de Perlas y Cuevas, quan plantejaren la possibilitat d’agrupar les revistes editades als distints pobles de Mallorca. Durant el 1978, es varen dur a terme diferents trobades a municipis amb una certa tradició de premsa local (Sineu, Manacor, Inca, Felanitx, Sóller i Artà). En aquestes trobades s’acordà la creació de l’Agrupació de Premsa Comarcal, encara que finalment adoptà el nom actual d’Associació de Premsa Forana de Mallorca (APFM).(5)

Tot i que l’Associació va començar a funcionar el 1978, la seva legalització no arribaria fins el 27 de març de 1980, quan s’aprovaren els seus estatuts i es va crear l’anagrama de l’Associació. Poc després començarien les assemblees ordinàries per elegir les juntes directives. Entre els seus objectius es troba representar, gestionar i defensar els interessos de les publicacions i, també, de potenciar el foment i la difusió de la llengua catalana, tot i que no totes les publicacions històricament associades han tingut el català com a llengua d’ús habitual.

Al llarg de la seva existència, l’APFMha servit de continguts a les diferents publicacions com foren el seguit d’editorials conjunts per a totes les publicacions. El primer dels quals sorgí de la reunió de Sineu i duia per títol «Els pobles de Mallorca davant l’autonomia» i el segon sorgí a Sóller amb el títol «L’ensenyament de la llengua».

Però també s’han anat duent a terme col·laboracions entre les revistes mitjançant la publicació conjunta d’articles de difusió cultural com és el cas d’estudis sobre la senyera catalana, de cultura popular mallorquina o també els estudis sobre el català a l’estranger, o fins i tot entrevistes. Unes col·laboracions que a dia d’avui encara continuen.

L’Associació va aconseguir finançament, una de les seves prioritats, amb la recerca de convenis amb diferents institucions com el Consell Insular de Mallorca i la Conselleria de Cultura del Govern de les Illes Balears per la normalització lingüística de les publicacions, mitjançant les campanyes de correcció de barbarismes dedicats a diferents temàtiques: esports, motor, el carrer, aliments, els estudis, cos i salut, etc. Aquesta funció encara la manté avui en dia, i de fet ha aconseguit importants ajuts i subvencions que en alguns casos, suposen la major part del pressupost de moltes revistes.

En el decenni de 1990, la premsa forana experimentà un procés de consolidació en dos sentits ben diferenciats: per una banda continuava essent un exercici de periodisme no professionalitzat, amb publicacions sense finalitats lucratives i amb grans dosis de voluntarisme; i per altra banda la consolidació de setmanaris i quinzenaris, més professionalitzats i dedicats sobretot a continguts informatius i no tant culturals.

En l’actualitat la premsa forana es troba immersa en un procés d’innovació i d’adaptació a les noves tecnologies que, de bon segur, contribuiran al procés de professionalització de la premsa forana. Ala vegada es continua la tasca de consolidació de les publicacions associades i segueix ajudant a les noves revistes que van sorgint, en un moment de dificultats econòmiques afegit al fet de les dificultats per rebre suport institucional per mitjà de subvencions públiques.


4. Les característiques de la premsa forana

La premsa forana generalment es caracteritza per ser uns mitjans poc professionalitzats, per l’heterogeneïtat en la periodicitat de les publicacions, així com també del seu àmbit de difusió, i per ser publicacions editades per entitats o associacions amb finalitats no lucratives.

Trobam publicacions que abasten tots els nuclis del municipi com és el cas de la desapareguda Sa comuna (Selva, Biniamar i Caimari) o Es Saig d’Algaida; d’altres de només abasten un nucli del municipi com és el cas de Can Picafort (Santa Margalida) i Porto Cristo (Manacor); i d’altres abasten només un sol municipi, com és el cas de Llum d’oli de Porreres. Cal dir que hi ha hagut algun intent de fer premsa amb un caire comarcal com és el cas de Manacor comarcal, L’Observador del Pla de Mallorca o Part Forana, les tres a l’actualitat fora de l’àmbit de l’Assocació de la Premsa Forana .

Un altre tret és l’heterogeneïtat de la periodicitat de les publicacions foranes: trobem publicacions esporàdiques o d’aparició irregular, d’altres de quinzenals, mensuals, bimestrals, trimestrals i, fins i tot, emestrals, encara que es pot afirmar que les més comunes són les mensuals i bimestrals.(6)

Les revistes de la Part Forana de Mallorca presenten com a actiu més important la defensa de la informació identitària com a bé públic i no mercantilista.(7) Així la majoria de publicacions s’han escrit en llengua catalana, i han jugat un important paper com a agents de normalització lingüística, en un moment en què hi havia una certa demanda d’apropar la realitat més propera per mitjà de la nostra llengua. Aquest fet de publicar en llengua catalana, en una època en què les dinàmiques sociopolítiques eren difícils i en què el coneixement escrit del català era escàs, va donar com a resultat una «alfabetització» de bona part de la població que no sabia ni llegir ni escriure en català. Apartir de llavors, llegir i escriure en català passà a ser una cosa normal.

La premsa forana contribueix a la difusió de la cultura de la defensa del territori i presenta la realitat local des d’una perspectiva identitària, ecològica i majoritàriament des d’un vessant progressista.

Una altra característica de la premsa forana que cal destacar ha estat la seva contribució en la difusió de valors democràtics, la defensa i l’impuls de l’autogovern, el foment de la llengua i cultura pròpia de Mallorca i de les Illes Balears, en la difusió de la consciència nacional dels territoris de parla catalana, cosa que ha contribuït a la tasca de fer país.

La professionalització de la premsa local ha donat lloc a l’establiment de dos models de premsa local: les professionals i les no professionals.

Només algunes publicacions, majoritàriament de periodicitat setmanal o quinzenal, són

editades per empreses o entitats, amb una finalitat lucrativa; se dediquen a continguts purament informatius des d’una òptica de proximitat i obtenen els seus ingressos de la venta de les publicacions i de la publicitat.

Entre les publicacions professionals són poques encara que podem afirmar la seva trajectòria està ben consolidada. Són els casos del setmanari Sóller i de la Veu de Sóller, però també del Punt Informatiu de Pollença, Sa Plaça, 7 setmanari de Llevant, Cent per Cent, entre d’altres. La majoria de les quals utilitzen el català com a llengua vehicular.

Això no obstant, la majoria de les publicacions de la part forana són editades per entitats o associacions sense ànim de lucre. Com s’ha explicat amb anterioritat, l’associacionisme en el si de la premsa forana de Mallorca ha assegurat la persistència d’aquestes revistes en la defensa dels seus interessos i en la consecució de recursos econòmics i periodístics.

Entre les publicacions no professionals, les revistes foranes subsisteixen, a part de per les vendes de les revistes, per les subvencions de les institucions públiques que sovint van associades a paquets de publicitat institucional.

Des de finals dels anys noranta la premsa forana ha vengut queixant-se de la reducció de les ajudes que reben de les institucions. El 1997 l’APFMes queixava que només rebia les miques de les ajudes institucionals(8) i, després del parèntesi de bonança que suposà el Pacte de Progrés pel que fa a subvencions als mitjans de comunicació social, a l’any 2005(9)denunciaren la desaparició de les ajudes a la premsa forana.(10)

Per aquest motiu, darrerament l’Associació ha cedit el protagonisme de recercar subvencions a les pròpies publicacions de manera individual. Aquest fet també ha motivat que els darrers anys, algunes revistes s’hagin donat de baixa de l’APFMi fins i tot que hagin desaparegut.


5. La premsa forana avui

L’Associació de Premsa Forana de Mallorca té donades d’alta actualment un total de 41 publicacions, amb un tiratge total de 48.900 pàgines. Cada mes surten al carrer 110.000 exemplars i a l’any prop de 1.400.000 repartits en quasi 800 edicions diferents

D’aquestes 41 revistes de la part forana n’hi ha 6 de setmanals,(11) 6 de quinzenals,(12) 18 de mensuals,(13) debimestrals(14) i 5 de trimestrals.(15)

Això no obstant, en els darrers temps també ens trobam amb el sorgiment de noves revistes, com és el cas de la revista trimestral Díngola, que publica des de setembre de 2010 la delegació local de Sineu de l’Obra Cultural Balear.

Pel que fa a la difusió d’aquestes revistes, segons les dades del 2010 del Baròmetre de la comunicació i la Cultura (Fundacc) hi ha 661.000 persones que llegeixen revistes i publicacions periòdiques (ja sigui de caire quinzenal, mensual o trimestral). De les dades demogràfiques que es desprenen d’aquest estudi cal destacar que les dones solen llegir aquest tipus de publicacions una mica més que els homes (51’6% front al 41,4%), i que predominen la població que oscil·la entre els 25 i 44 anys i de classe mitjana. Tenint en compte que dins aquest ítem d’anàlisi també s’inclouen les revistes de caire estatal, és un fet destacable que un 35,7% de la població que llegeix ho facin en llengua catalana.

Entre la premsa forana que apareixen en els estudis d’audiències cal destacar les publicacions setmanals: 7 setmanari de Llevant, Sóller, la Veu de Sóller i Felanitx; i també les publicacions quinzenals: Punt Informatiu Pollença i l’Estel de Mallorca.


6. Conclusions

Des de principis dels anys setanta, han anat sorgint als diferents municipis de Mallorca, publicacions que englobaríem dins l’anomenada premsa forana, algunes de les quals s’han perdut pel camí però les que han sobreviscut han seguit dues línies d’evolució: les de revistes d’entitats i associacions sense ànim de lucre i poc professionalitzades i les que han optat per la creació d’empreses periodístiques i professionalitzades.

Algunes d’aquestes publicacions es varen constituir en l’Associació de Premsa Forana de Mallorca, la qual ha contribuït a la supervivència de moltes d’aquestes publicacions, amb la seva important feina de preservació dels interessos comuns, tant econòmics com de continguts periodístics i temàtics.

La premsa forana ha desenvolupat una gran tasca en el procés de normalització democràtica i lingüística, i constitueix una espècie de moviment ciutadà amb un cert contingut polític i compromís amb el país, i que han enriquit i encara enriqueixen el marc comunicacional en català de les Illes Balears.


BIBLIOGRAFIA

COMPANY FLORIT, Miquel i SÁNCHEZ, Gracià. (coord.). L’Associació de Premsa Forana de Mallorca 1978-1995 : 17 anys de premsa local. Sant Joan, APFM, 1995.

COMPANY FLORIT, Miquel. «La premsa forana de Mallorca a l’actualitat: canvis d’actitud a la fi de 1993» a SERRABUSQUETS, Sebastià i COMPANY MATAS, Arnau (eds.): XII Jornades 

d’Estudis Històrics Locals. La premsa, la ràdio i la televisió des d’una perspectiva històrica. XII Jornades d’Estudis Històrics Locals. Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, 1994, pàg. 206.

COMPANY MATES, Arnau. «La premsa» a la veu Mallorca a Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 23, Apèndix A-Z. Palma, Edicions Promomallorca SL, 2001. pàgs. 281 – 286.

COMPANY i MATES, Arnau: “La primera etapa de la premsa forana a Mallorca (1883-1936). Evolució general”, a MARIMON, A. (ed): Verguisme, anarquisme i espanyolisme. Noves recerques sobre el s. XX a Mallorca.. Palma, Fundació Emili Darder, 1997, pàgs. 181-202.

CORTES SERVERA, Josep i FERRERMASSANET, Rafel. L’associació de la Premsa Forana de Mallorca (1978/87). Manacor, APFM, 1987.

DDAA. Els estudis i la premsa local en el segle XXI, Volum I. La premsa Local. Institut d’Estudis Baleàrics, 2009.

GÓMEZ MONPART, Josep Lluís. «L’ecosistema comunicatiu balear: tradició i modernitat al segle XXI» a Informe econòmic i social de les Illes Balears (2001). Palma, Sa Nostra, 2002.

SERRABUSQUETS, Sebastià. Els elements de canvi a la Mallorca del segle XX. Palma, Edicions Cort, col·lecció Els Ullals, 2001, pàgs. 177-234.

d’Estudis Històrics Locals. La premsa, la ràdio i la televisió des d’una perspectiva històrica. XII Jornades d’Estudis Històrics Locals. Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, 1994, pàg. 206.

COMPANY MATES, Arnau. «La premsa» a la veu Mallorca a Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 23, Apèndix A-Z. Palma, Edicions Promomallorca SL, 2001. pàgs. 281 – 286.

COMPANY i MATES, Arnau: “La primera etapa de la premsa forana a Mallorca (1883-1936). Evolució general”, a MARIMON, A. (ed): Verguisme, anarquisme i espanyolisme. Noves recerques sobre el s. XX a Mallorca.. Palma, Fundació Emili Darder, 1997, pàgs. 181-202.

CORTES SERVERA, Josep i FERRERMASSANET, Rafel. L’associació de la Premsa Forana de Mallorca (1978/87). Manacor, APFM, 1987.

DDAA. Els estudis i la premsa local en el segle XXI, Volum I. La premsa Local. Institut d’Estudis Baleàrics, 2009.

GÓMEZ MONPART, Josep Lluís. «L’ecosistema comunicatiu balear: tradició i modernitat al segle XXI» a Informe econòmic i social de les Illes Balears (2001). Palma, Sa Nostra, 2002.

SERRABUSQUETS, Sebastià. Els elements de canvi a la Mallorca del segle XX. Palma, Edicions Cort, col·lecció Els Ullals, 2001, pàgs. 177-234.

SERRABUSQUETS, Sebastià (ed.). El segle XX a les Illes Balears: estudis i cronologia/ Grup d’Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al món contemporani. Palma, Edicions Cort, col·lecció Els Ullals, 2000.

SERRABUSQUETS, Sebastià i COMPANY MATAS, Arnau (eds.): XII Jornades d’Estudis Històrics Locals La premsa, la ràdio i la televisió des d’una perspectiva històrica. Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, 1994, pàgs: 27-50.