Tags

Related Posts

Share This

La premsa diària de Mallorca

Dra. Catalina Amer Ballester

Doctora en Història i Llicenciada en Periodisme.

Des del segle XIX la nostra història està vinculada a la publicació de diaris. De fet es fa molt difícil entendre el nostre món sense tenir present la seva influència i la seva capacitat per traslladar a l’opinió pública aquells esdeveniments que poden ser d’interès.

Aexcepció d’El Mundo/El Día de Baleares i la recent aparició de La Gaceta Illes Balears, els diaris que s’editen a Palma són anteriors a la Democràcia; un procés que lògicament va afectar notablement als mitjans de comunicació.

L’abril de 1977 es publicà el decret-llei sobre la llibertat d’expressió i el Ministeri d’Informació fou substituït per una Secretaria de l’Estat per a la Informació.(1) Després la Constitució del 1978 va reconèixer i protegir els drets derivats de la llibertat d’expressió. Ala nostra Comunitat Autònoma l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears de 1983 també contemplà en el seu Article 15 la regulació dels mitjans de comunicació. Tot plegat suposà una vertadera revolució en els mitjans de comunicació de tot l’Estat i també de Mallorca. Molts diaris experimentaren importants canvis de propietat, patiren una profunda renovació tecnològica i sobretot començaren a gaudir de la llibertat d’expressió.

Durant la Transició política la premsa va millorar notablement la seva imatge com a conseqüència de la demanda de notícies, de temes d’opinió i debat de forma independent a l’Administració. Però de fet, en els darrers anys del franquisme la premsa de Mallorca ja es caracteritzà per un gran dinamisme i per demostrar constantment símptomes d’obertura. Així l’historiador Sebastià Serra ha arribat a afirmar que “la transició començà primer a donar-se en el món de la comunicació i posteriorment en el de la política”.(2)

Des de finals dels anys 60 i principis dels 70 s’havia produït un creixement important de la premsa local però el fet que l’Estat espanyol es convertís en un Estat amb 17 comunitats autònomes alterà el sistema informatiu i impulsà, encara més, aquests diaris. De llavors ençà la importància de la premsa local ha augmentat considerablement.

AMallorca l’etapa post franquista no va suposar, a diferència de la majoria de Comunitats Autònomes, el tancament de cap diari i sí va portar el canvi de titularitat del diari Baleares i l’aparició de El Día.

El Baleares era propietat de la Cadena de Mitjans de Comunicació Social de l’Estat i el desmantellament d’aquest organisme suposava la privatització o la desaparició d’aquest diari. De fet segons recull l’historiador Arnau Company, El Día va néixer per tal d’ocupar el buit conservador que havia de deixar la desaparició del diari Baleares.

Però finalment la capçalera i els locals del Baleares foren adquirits, al 1984, per l’empresa Premsa Nova S.A. Per tant, a les Illes Balears, hi va haver una pervivència dels diaris que existien durant el franquisme.

Cal destacar que des dels inicis dels 70 els diaris Ultima Hora i el Diario de Mallorca– a més d’altres revistes i publicacions- havien iniciat un procés de reconstrucció del pensament democràtic. Un fet que- segons Company- també es va veure clarament afavorit per la incorporació d’una onada de joves periodistes compromesos amb aquest procés.

Des de llavors la importància dels diaris no ha deixat de créixer. Progressivament han augmentat el nombre de pàgines, amb més seccions i amb la inclusió de suplements centrals. Amb la finalitat de fer-se més atractius a lectors i anunciants s’ha modificat el disseny i la presentació alhora que paulatinament s’ha anat introduint el color. En aquesta renovació tecnològica també cal destacar molt especialment la informatització de les redaccions a finals dels 80 i la modernització de les impremtes.

Quan al tiratge i a la difusió cal destacar el lideratge del diari Ultima Hora des de l’any 1980. Segons les dades fetes públiques per l’EGMel Diario de Mallorca s’ha situat, en la darrera dècada, per sota dels 150 mil lectors però totalment consolidat com el segon diari més llegit. Amolta distància es troba El Mundo/El Día de Baleares i el Diari de Balears.

 

La premsa editada a Palma es caracteritza per cercar la descentralització informativa. Això no només s’ha traduït en edicions a Menorca i Eivissa (on malgrat aquest fet predominen les capçaleres pròpies) sinó també amb una important presència a la Part Forana. Des de finals dels 80 el Diario de Mallorca i el Grup Serra, editor del diari Ultima Hora i Diari de Balears, disposen d’actives delegacions a Inca i Manacor.

Anivell estatal els diaris locals han estat paulatinament comprats i integrats en grups de comunicació que s’han especialitzat en aquest tipus de premsa (Grupo Correo, Prensa Ibérica, Grupo Zeta…). Però a les Illes Balears hem de destacar el Grup Serra, principal empresa de comunicació de la Comunitat que agrupa premsa, ràdio i televisió. Entre les publicacions del grup- a més del diari Ultima Hora i del Diari de Balears– s’inclou el Majorca Dayli Bulletin en llengua anglesa i el setmanari Mallorca Magazine en alemany. També edita el setmanari Sóller, el diari d’oportunitats Venta y Cambio i l’edició local del diari gratuït ADN. La comunicació audiovisual hi és present amb les emissores Ultima Hora Punto Radio i FlaixBac i la productora Nova Televisió.

El fet d’estar ubicats en un espai petit com Mallorca ha motivat que els diaris de Palma no només hagin de competir pel nombre de lectors sinó que també existeixi una gran competència pels anunciants i pels propis redactors. Adiferència de la premsa estatal que disputa un mercat ampli i manté una línia ideològica i política molt definida, en general la premsa local intenta ser més asèptica. Tot i que sovint els grups empresarials que hi ha darrera tenen una orientació conservadora, aquests diaris solen ser més diversos per tal de no ex

cloure lectors potencials en un mercat reduït. Tot així a l’àmbit mallorquí trobam dos rotatius definits de forma antagònica, el Diari de Balears i l’edició d’El Mundo/El Día de Baleares i la irrupció de La Gaceta Illes Balears totalment posicionat a la dreta.

Actualment tots els rotatius disposen d’edicions electròniques. Segons es recull a l’Informe Econòmic i Social de les Illes Balears 2009– editat per Sa Nostra- Ultima Hora va assolir 1.327.594 usuaris mensuals, el Diario de Mallorca 321.000 i el Diari de Balears 271.330.

El 2 de març de 2011 es va publicar el primer número de La Gaceta Illes Balears; primera edició autonòmica del diari del grup Intereconomia. Aquest nou rotatiu està integrat per un grup de 20 professionals dirigits per Vicente Enguidanos. Aquesta iniciativa empresarial sorgeix gràcies a l’acord entre el grup Intereconomía i el grup Otnis que permetrà també distribuir la senyal del canal econòmic i de negocis Business TV a través de Canal 4.

El futur d’aquesta nova aventura empresarial- ideològicament tan extrema- és molt incert ja què els lectors de diaris es caracteritzen per la seva fidelitat i perquè el mercat mallorquí ja es troba molt saturat amb les edicions del Diari de Balears, el Diario de Mallorca, El Mundo/El Día de Baleares i Ultima Hora. De fet entre 1996 i 1998 es va publicar La Voz de Baleares del grup gallec La Voz que no va aconseguir arrelar.

Diari de Balears

El financer mallorquí Joan March Ordines fundà l’any 1923, a Palma, El Día de tendència liberal. Al 1939 es fusionà amb Falange i sorgí el diari Baleares convertint-se en òrgan de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S i propietat de la Cadena dels Mitjans de Comunicació Social de l’Estat.

El 1941 va tenir la primera rotativa de les Balears i augmentà progressivament el tiratge fins arribar als 25.000 exemplars.

Durant aquesta època el Baleares va promoure diversos actes paral·lels: concursos, activitats artístiques i competicions esportives, entre les quals destaquen les voltes ciclistes a Mallorca, els partits de futbol i les vetllades de boxa. Itambé activitats de caràcter benèfic com la creació del Banc dels Pobres i la rifa de cistelles de Nadal.

Malgrat la seva vinculació al Movimiento Nacional, en les dècades de 1950 i 1960 fou una tribuna molt activa de la dinàmica cultural a Mallorca, particularment de la renovació lite

rària.

Ja sense el “yugo y las flechas”, a mitjans dels anys 70 el diari anà incorporant periodistes no vinculats amb el “Movimiento”. Entre el 1976 i el 1984, arran de la desaparició del franquisme inicià un procés de recessió constant.

El Baleares era propietat de la Cadena de Mitjans de Comunicació Social de l’Estat així que quan s’inicià el desmantellament d’aquest organisme, el diari es posà a la venda. Al maig de 1984 l’empresa Premsa Nova S.A. n’adquirí els drets.

El 1996 el Consell d’Administració d’Hora Nova decidí editar el rotatiu en llengua catalana- el primer de les Illes Balears- i canvià la seva capçalera per Diari de Balears. Aquest canvi de llengua també anà acompanyat d’un canvi en el model informatiu donant molta importància a les notícies locals i de la Part Forana i sobretot a les planes d’opinió.

Al 1998 es llençà, de forma pionera, el projecte electrònic del Diari de Balears i al 2009 es convertí en el primer diari de Balears que no inclou publicitat de comerç sexual.

Durant la seva història, el Diari de Balears ha comptat amb una vintena de directors però des del 1993, la direcció d’aquests diari ha estat ocupada per Miquel Serra Magraner. Per la seva excepcionalitat en el panorama balear cal destacar la direcció d’una dona entre 1991-1993, Maria Lluïsa Gallardo Galindo.

Entre els articulistes que ha tingut el diari al llarg de la seva història sobresurten: Pere Capellà (Mingo Revulgo), Gabriel Fuster Mayans (Gafim), Manuel Sanchis Guarner, Joan Bonet Gelabert, Josep Mascaró Passarius, Quinito Caldentey, Bru Morey, Llorenç Villalonga… Al’actualitat destaquen les signatures de Guillem Frontera, Llorenç Capellà, Ferran Aguiló, Pere Fullana, Valentí Valenciano, Miquel Payeras, Climent Picornell, Tomeu Martí, Sebastià Bennàsar, Antoni Marimón…

L’edició diària consta, per aquest ordre, de les següents seccions: Opinió, Política, Ciutat, Crònica Negra, Part Forana, Estat, Món, Economia, Tendències, Esports i Cultura. La portada inclou el resum de les notícies més destacades del dia de diferents seccions i la contraportada es destina a l’opinió.

Es dóna molta importància a l’opinió, així les planes 2, 3 i 4 inclouen: l’editorial, humor gràfic i articles d’opinió. Aquests és un dels trets definitoris del Diari de Balears.

Entre els suplements del Diari de Balears destaca el suplement literari propi “L’Espira” i el suplement dels diumenges “Presència” de producció externa. En els darrers anys, el Diari de Balears ha ofert, als seus lectors, interessants col·leccionables com Turisme i Societat i la Guia dels Pobles de Mallorca. També cal destacar l’Atles d’Història de Mallorca pertanyent a la Gran Enciclopèdia de Mallorca. En el 2010 cal destacar que l’edició dels diumenges va incloure, de franc, un volum de la Biblioteca d’Escriptors Mallorquins, una col·lecció de seixanta llibres.

En els darrers anys, el Diari de Balears ha rebut nombrosos premis pel seu innovador disseny. Actualment cada secció s’obri amb una foto a tota plana i un petit comentari signat.

El Diari de Balears va instituir el premi Primera Plana per destacar iniciatives dutes a terme en favor de la llengua i la cultura catalana. Entre d’altres s’ha premiat a Teatre de Bunyola, Biel Majoral, Moviment d’Escoles Mallorquines, Joves de Mallorca per la Llengua, el grup musical Antònia Font, l’Associació Punt Cat…

Entre les iniciatives d’aquest rotatiu també destaca el Club dels Joves Periodistes, adreçat a estudiants de secundària. Cada setmana Diari de Balears publica un suplement amb les cròniques redactades pels joves que integren el Club.

Diario de Mallorca

El primer número del Diario de Mallorca s’edità el 2 de juny de 1953 i sorgia de la fusió de dues capçaleres històriques del periodisme mallorquí: La Almudaina (1887) i el Correo de Mallorca (1910). El motiu de la fusió va ser bàsicament econòmic a causa dels problemes financers que arrossegaven els dos diaris. Cal destacar que aquests orígens s’han conservat durant tots aquests anys al subtítol que segueix essent: La Almudaina- Correo de Mallorca

El Diario de Mallorca ha estat propietat de Prensa Mallorquina S.A. (1953-1955), Editorial Mallorquina S.A. (1955-1966), Editora Balear (1966-1991) i Prensa Ibérica- Grupo Moll (des del 1992).

La presència de professionals i empresaris mallorquins entre l’accionariat ha estat una constant i en els anys 70 cal destacar la forta presència del Grup March. En la seva primera etapa també cal apuntar la relació amb sectors vinculats amb organitzacions catòliques.

En relació a Prensa Ibérica cal dir que és el primer grup empresarial de premsa local a l’Es

tat espanyol. Va néixer al 1978 i a principis dels anys 80 va adquirir diverses capçaleres de l’antiga premsa del Movimiento. Així començà la seva expansió per diverses comunitats autònomes: Canàries, València, Astúries, Galícia… Itambé les Illes Balears; així cal apuntar que aquest grup periodístic ja havia adquirit, al 1991, el Diario de Ibiza.

En els darrers anys, el diari ha està dirigit per professionals del Grup Prensa Ibérica. Actualment n’és el màxim responsable Pedro Pablo Alonso que des del 2010 ha impulsat un caràcter més populista del diari amb la proliferació d’enquestes al carrer.

El Diario de Mallorca és un diari d’informació general que empra la llengua castellana a excepció d’alguns articles d’opinió i suplements.

Ala secció d’opinió s’hi destinen habitualment quatre planes que inclouen: articles periòdics de periodistes i escriptors de Mallorca i també de fora que treballen pel Grup Prensa Ibérica, articles puntuals d’especialistes en determinades matèries, cartes dels lectors, humor gràfic…. Ino es publica editorial.

Entre els periodistes i articulistes més reconeguts de les darreres dècades destaquen: Andreu Ferret, Jacint Planes Sanmartí, Sebastià Verd, Gabriel Galmés, Carlos Garrido, Felip Munar, Gabriel Mesquida, Gabriel Janer Manila, Carlos Meneses Cárdenas, José Carlos Llop, Matías Vallés, Pilar Garcés, Antoni Tarabini, Juan José Millás….

Al llarg de la seva història el Diario de Mallorca ha publicat nombrosos suplements en molts casos finançats per alguna administració pública o entitat financera. Actualment destaca el suplement literari Bellver. També es realitzen, amb un caràcter comercial, pàgines especials sobre fires, pobles en festa… Amés dels suplements de producció pròpia cal destacar també els externs. Així els diumenges, conjuntament amb el diari, es lliura la revista Magazine, una coedició de Prensa Ibérica i el Grup Godó.

El Diario de Mallorca també ha posat en marxa moltes promocions per incentivar als lectors, algunes gratuïtes i algunes amb un preu suplementari.

El Mundo/El Día de Baleares 

El Día va ser fundat al 1981 per Gabriel Barceló Oliver, Abel Matutes Juan, Jaume Domènech Coll i Antonio Alemany Dezcallar. Aquesta junta de fundadors, conjuntament amb Sebastià

Barceló Oliver i Antonio Matutes Juan, van subscriure el capital social de l’empresa editora Rey Sol S.A. El 1990 la totalitat de les accions de l’empresa van ser adquirides pels germans Barceló Oliver.

Al maig de 1988 El Día s’associà amb el Grupo 16 i passà a anomenar-se El Día 16. Aprincipis de 1993 es dissolgueren i El Día s’associà amb El Mundo. Llavors, a partir del 27 de gener, començà a publicar-se com El Día del Mundo i el Diario 16(3) continuà fins a l’abril de 1996 amb una edició per a Balears que no acabà d’arrelar: Diario 16 Baleares.

Al 1997, El Mundo va comprar la majoria d’accions de l’empresa editora de El Día. Ala tardor del 1998 es modificà novament la capçalera i passà a denominar-se El Mundo/ El Día de Baleares. 

L’estratègia d’associar-se amb empreses editores d’àmbit estatal, permet beneficiar-se de les seccions de “Nacional” i “Internacional” i dels suplements i columnistes més populars. La redacció de Palma es concentra així en les seccions locals. Les dedicades a crònica negra, economia, esports, cultura i espectacles es fan de forma conjunta.

El Mundo/ El Día de Baleares ha estat dirigit per nou directors: Antonio Alemany, Juan Antonio Fuster, Alejandro Daroca, Javier Zuloaga, Tomás Bordoy, Basilio Baltasar, Luis Fidalgo, Eduardo Inda i Agustin Pery. Eduardo Inda (2002) potencià una línia molt crítica amb el nacionalisme polític i cultural que encara perdura.

Ultima Hora

El diari Ultima Hora va ser fundat al 1893 per Josep Tous Ferrer amb el nom de La Ultima Hora. Aquesta denominació es va mantenir fins a 1961 quan passa a denominar-se, senzillament, Ultima Hora. 

Tot i que a finals del segle XIX la tendència predominant era la premsa d’opinió, cal destacar que des dels seus inicis aquest rotatiu optà per una línia fonamentalment informativa.

Al 1974 l’editor Pere Antoni Serra Bauzà aconseguí la majoria de l’accionariat i substituí Josep Tous Barberan en la direcció del diari. El canvi implicà una nova forma de tractar la informació i edicions que cercaven portades impactants. Entre les fites culturals d’aquest període cal destacar que els dissabtes de 1976 es posà en marxa una secció anomenada Columna de Foc amb il·lustres col·laboracions. Així, entre d’altres, hi van escriure Francesc

de Borja Moll, Blai Bonet, Antoni Serra i Aina Moll.

El desig del diari d’informar de tot el que passa a les diferents illes i a tots els pobles de Mallorca és fa evident en l’esforç per crear delegacions i edicions específiques. Al 1980 es comença a publicar una edició específica del diari per Eivissa i Formentera. Aquesta edició es va dur a terme fins el 1987. Aquest mateix any també s’inicià l’edició de Menorca que va durar fins el 1993. Al 1986 es posà en marxa la Delegació del Grup Serra a Inca i al 1989 la Delegació del Grup Serra a Manacor. L’1 d’agost de 1997 s’inaugurà la Delegació d’Última Hora a Eivissa i el 2000 s’inaugurà la Delegació d’Última Hora a Menorca.

Pere Antoni Bauzà va ser el director d’ Ultima Hora entre 1974 i 1983. Des de llavors ocupa aquest càrrec Pere Comas Barceló.

Entre els articulistes amb més transcendència de diferents etapes del diari podem mencionar: Jacint Planas Sanmartí, Camilo José Cela Conde, Josep Melià Pericàs, Llorenç Capellà, Gabriel Janer Manila, Guillem Frontera, Joan Guasp, Enrique Lázaro….

Ultima Hora és un mitjà d’informació general escrit en castellà que utilitza el català en alguns suplements i articles d’opinió. Es defineix com un diari populista i localista. Es prioritzen els temes més locals i fan un gran esforç per cobrir tots els actes que es duen a terme a Mallorca. En aquest sentit cal dir que la crisi econòmica dels darrers anys ha provocat- de forma generalitzada a tots els mitjans- una disminució de la publicitat que sumada a l’augment del cost del paper ha suposat una reducció de les planes. Això ha fet que els redactors tinguin manco espai i puguin fer-se ressò d’un menor nombre d’informacions.

Actualment la portada inclou el resum de les notícies més destacades del dia de diferents seccions i a la capçalera apareix, al costat del nom, el logotip creat al 1993 per commemorar el centenari del diari (un dibuix esquemàtic que representa a un repartidor). La contraportada es destina a notícies de societat, a articles d’opinió i també a una de les tires còmiques de més èxit Vuits i nous. 

Les planes 2 i 3 es destinen a resumir les notícies més impactants del dia en imatges, a l’editorial i als crèdits. Ala secció de Tribuna s’hi inclouen articles periòdics de periodistes i escriptors de Mallorca, articles puntuals d’especialistes en determinades matèries, cartes dels lectors, humor gràfic….

Al llarg de la seva història, el diari Ultima Hora ha publicat nombrosos suplements tant de producció pròpia com externa. Entre els suplements propis cal destacar el dominical Brisas 

que acompanya el diari des de 1987 i la Gran Enciclopèdia de Mallorca que es va iniciar al 1989. Aquesta obra, en forma de fascicles, va aparèixer durant 10 anys dins el magazine Brisas. L’obra de 18 toms recull tot el coneixement de l’Illa, des de la seva geografia fins als seus personatges més il·lustres. Posteriorment s’han editat alguns apèndixs d’actualització.

Entre les produccions externes cal destacar que actualment, els diumenges es distribueix amb el diari la revista del cor Pronto i el divendres Mujer Hoy, editada pel Grupo Vocento. 

Des de 1965, el diari promou els premis Siurell de Plata en reconeixement a aquells personatges que han destacat anualment per la seva activitat personal o professional.

Al 1995 es va constituir el Club Ultima Hora, una tribuna de debat per fomentar el pluralisme d’idees. Per altra banda cal destacar que el Club del Subscriptor, és un club molt actiu que realitza nombroses activitats d’oci i concursos pels subscriptors.

NOTES 

(1) Entre 1979 i 1980 el mallorquí Josep Melià Pericàs va ser Secretari d’Estat per a la Informació.

(2) SERRA, Sebastià: El tractament de la llengua i cultura catalana, del territori i de la problemàtica social a la prema diària mallorquina. 

(3) Diario 16 va aparèixer al 1976 amb la voluntat de defensar el sistema democràtic i va ser un mitjà molt important fins a la crisi de finals dels 90. Molts autors identifi quen a Diario 16 com el diari de la Transcisió.