Etiquetes

Entrades relacionades

Comparteix aquest article

La Premsa Forana en el procés democratitzador de Mallorca (1975-1978)

Sr. Rafel Puigserver Pou
Doctorand en Ciències Socials i Humanitats i Màster en Comunicació pel CESAG

Resum: Al finals del franquisme i durant el període de la transició democràtica espanyola, es varen viure canvis en el camps de la llibertat que es reflectiren a la premsa. A Mallorca la premsa forana va reviscolar i va iniciar un procés d’expansió i d’associacionisme, amb l’objectiu d’obrir-se camí en el nou panorama, i ajudar des de la premsa, al procés de normalització lingüística i de creació d’un Estat autonòmic democràtic.

Paraules clau: premsa, associacionisme, llengua, democràcia, autonomia.

Summary: At the end of the Franco dictatorship and during the Spanish transition to democracy were some changes in the fields of freedom that is reflected in the press. In Mallorca foreign press (premsa forana) was revived and began a process of expansion and associate with each other, in order to make their way into the new, and help from the press, the normalization of the language process and creation a democratic autonomous state.

Keywords: newspapers, associations, language, democracy and autonomy.

1. Introducció.

A les acaballes del franquisme, i amb l’arribada de Manuel Fraga Iribarne al Ministeri de Turisme i Informació el 1966, s’aprovà la Llei de premsa i impremta. Aquesta legislació arribà en els darrers anys de la dictadura, en què s’inicià un cert desenvolupament basat en el turisme i l’emigració espanyola a països europeus, la qual cosa feia inajornable l’obertura del règim.

En l’article 2 d’aquesta llei s’obligava a tenir el respecte als principis fonamentals del Movimento Nacional. Se suprimia la censura prèvia, excepte en els casos d’estat d’excepció o guerra, i se substituïa per la “consulta voluntària”, per mitjà de la qual el director d’un diari salvava la seva responsabilitat si l’Administració acceptava un article o no contestava. Les consignes desaparegueren com a tals, encara que continuava l’obligatorietat de publicar gratis els textos considerats “d’interès general”. Alguns autors pensen que la llei tenia una aparença externa de llibertat, però continuava amb el control de l’Estat si no es feia un “bon ús” d’aquesta llibertat. No obstant això, suposa un notable canvi legal que possibilita una certa liberalització de la premsa, encara que Eduardo de Guzmán afirma que el règim de Franco va estudiar molt bé les possibles conseqüències d’aquesta llei, i va arribar a la conclusió que no hi havia cap motiu per la intranquil·litat, ja que tot quedava exactament igual.

Però amb la mort de Franco el 1975, es produïren a l’Estat espanyol tota una sèrie de canvis polítics, socioeconòmics i culturals que provocaren profundes transformacions en els mitjans de comunicació arreu d’Espanya i també a Mallorca. Aquests canvis començaren amb la modificació de la llei de premsa de 1966, mitjançant el Decret Llei sobre la llibertat d’expressió d’abril de 1977, la coneguda com a llei antilíbelo.  Aquesta llei ampliava el marc legal de les publicacions en el si de la llibertat d’expressió tot i que mantenia la possibilitat de segrest per part de l’administració d’una publicació en els casos següents: que els plantejaments expressats fossin contraris a la unitat d’Espanya, que constituïssin  demèrit de la institució monàrquica o dels membres de la família reial o que de qualsevol forma s’atemptàs contra el prestigi institucional i al respecte davant l’opinió pública de les forces armades espanyoles. També foren importants les referències dins el mateix decret de la llibertat de consciència o de culte, la qual cosa va permetre caminar cap a una transició religiosa, si bé no vol dir una completa ruptura amb l’Església.

Per fortuna la Constitució de 1978, canviaria part d’aquesta legislació a través del seu article 20.

 

2. Però què és la premsa forana?

La premsa forana és la modalitat mallorquina de la premsa local que, com a grup de publicacions nombroses i diverses, esdevé un fenomen periodístic i cultural ben singular i característic de Mallorca, només comparable a la premsa comarcal de Catalunya.

La premsa a la part forana de Mallorca és present des del darrer quart del segle XIX i durant tot el segle XX, nascuda amb l’objectiu de mostrar la realitat local dels pobles, omplint així un buit informatiu que la premsa ciutadana no cobria. Aquesta especial situació comunicativa s’explica per la configuració espacial pròpia de Mallorca (i també de les Illes Balears) que fa que els mitjans de comunicació mostrin el seu interès cap a noticies referides a la capital de l’illa, davant el fet que Palma aglutina tot un conjunt de serveis i activitats que la fan ser el centre d’atenció informativa. Encara que amb certs matisos, podem afirmar que la situació no ha canviat gaire en el segle XXI.

La premsa forana es caracteritza per ser uns mitjans poc professionalitzats, per l’heterogeneïtat en la periodicitat de les publicacions (ens trobam des de setmanaris passant a publicacions mensuals, bimensuals i trimestrals), així com també del seu àmbit de difusió, fruit d’un gran voluntarisme, que moltes vegades es caracteritza per la poca especialització, en un  exercici no professional del periodisme.

Generalment es tracta de periòdics editats per entitats o associacions sense finalitats lucratives com a expressió dels moviments polítics, culturals i populars i, en molts de casos, arriba a tenir un gran arrelament en la col·lectivitat. Es tractaven de col·lectius que en els anys setanta havien  constituït una sèrie d’associacions cíviques i culturals, amb l’objectiu de promoure la llengua i cultura pròpia de les Illes Balears i, alguna d’elles, amb relacions a moviments d’oposició al franquisme. Foren les persones d’aquest conjunt d’associacions les qui iniciaren l’aventura d’escriure en uns, que en alguns casos, constitueixen una autèntica tasca artesanal de maquetació de la premsa forana. I és que es treballava amb el que es tenia: voluntarisme i ganes de d’expressar noves idees.

 

3. El paper de la premsa forana.

Fent una mica de repàs històric de la premsa forana cal esmentar que després del fort tall que suposà l’inici de la Guerra Civil per al seu desenvolupament, només sobrevisqueren unes poques publicacions, algunes de les quals desaparegueren al cap de poc temps (La Voz de Sóller i Pollensa o més endavant Andraitx) i d’altres continuaren i arribaren fins a la transició democràtica amb la mateixa capçalera (Sóller i Felanitx) o amb canvis –Voz i Voto, de Manacor, l’agost de 1936 canvià la capçalera per Renacer, després per Arriba (1938-68) i finalment per Manacor (1968-80). Al llarg del franquisme, les publicacions locals, igual que tota la premsa mallorquina, va perdre la pluralitat informativa i ideològica, només recuperada parcialment a les acaballes del règim

És en aquest context de finals dels franquisme, quan es tornaren a recuperar els inicis d’aquella tradició periodística de la Part Forana. El 1975, la situació de les publicacions foranes era la següent: Es mantingueren un conjunt de publicacions històriques com la centenària Sóller (des de 1885) i Felanitx (des de 1935), Bona Pau (des del gener de 1952) i París-Baleares (des del setembre de 1953).

Això no obstant, es poden trobar a les seves pàgines qualque petit tast d’obertura comunicativa. És el cas de la revista Felanitx que durant vuit anys (entre 1967 i 1975) va anar publicant una secció setmanal, que els responsables de la revista qualifiquen com la primera passa per la incorporació de la llengua catalana a la publicació. Es tractava de la secció “Al vent”, que aglutinava una sèrie d’articles de temàtica molt variada, que intentaven demostrar que la nostra llengua de cada dia, a part de la poesia i la creació literària en general, és apta també per qualsevol tema. Estan escrits en un estil molt periodístic i, sovint no exempts d’una certa ironia. Car la llei de Fraga encara era vigent, i tot un cert relaxament per part del règim, aquest no permetia analitzar críticament les institucions.

En els primers anys de la dècada dels setanta aparegueren al Felanitx nous espais que evidenciaven un nou moviment en aquest setmanari. Es tractava d’un conjunt de textos d’estudiants (i estudiosos), qui amb una posició inconformista criticaven alguns dels seus col·laboradors i incorporaren nous temes a la revista com la població, l’economia l’educació a Felanitx. Un altre element a destacar fou l’augment de les cartes al director que augmentaren considerablement i que demostraren per part dels lectors tenir i expressar un esperit crític sobre una gran varietat de temes amb un estil directe.

A aquestes, s’hi afegiren un conjunt de publicacions sorgides al llarg de la dècada dels seixanta en què s’havia començat a eixamplar el panorama comunicatiu amb l’aparició de noves revistes, com l’artanenca Bellpuig (des de gener de 1960), la manacorina Perlas y Cuevas (des de desembre de 1960), la murera Algebelí (entre 1962 i 1970),  Ariany (des de gener de 1969) i Ciudad de Alcudia (1968-70). Una vegada entrats dins la dècada dels setanta es produí un nou sorgiment de capçaleres, com Jovent (1970-71), Círculo de Estudios (des de 1973), Sant Joan (des de 1970), Envant o Enrera (1971-72) Flor de Card (des de 1972), Voramar (des de 1973), Apostol y Civilizador (des de 1974) i Dijous d’Inca (des de 1974).

Per fer-nos una idea del tarannà d’aquestes publicacions i del seu funcionament serveixi l’exemple de Círculo de Estudios d’Alaró. La revista sorgida en un marc legal un tant confós va rebre l’ajuda de la parròquia i el rector Sebastià Jaume Adrover va reconèixer en una entrevista publicada a la revista en commemoració del deu desè aniversari que l’objectiu de la revista era molt clar: «Informació objectiva, sense cap pressions de cap casta, sobre tot allò que és la vida del poble, baix el patrocini de la parròquia. Començàrem com un full informatiu entre els joves i en el número 3 ja guaitava a totes les inquietuds i problemes del poble» En una altra de les entrevistes commemoratives del desè aniversari de la publicació, Enric Mas un dels seus responsables afirmava: «Com és natural, donat el règim polític, vàrem néixer i passar els anys d’infantesa dins la clandestinitat, això si, recolzats per gent i autoritats de la Vila que es varen comprometre per nosaltres i amb nosaltres en un temps on no hi havia cap casta de llibertat d’expressió i ni tan sols democràcia, per tant és clar que ens jugàvem el tipo i qualque cosa més». I és que la parròquia hagué de fer de paraigua protector davant els èxits dels textos redactats i la sorpresa del poble i de les seves autoritats.

Així mateix, és amb l’arribada de la democràcia que la premsa forana experimentà un creixement que s’uní a les capçaleres històriques i a les que varen sobreviure dels decennis de 1960 i del començament de 1970. Entre 1975 i 1979, sorgiren noves  publicacions a Búger (Diari de Buja), Porreres (Llum d’Oli), Lloret (Es Pi Gros), Deià (S’Encruia), Llubí (Pu-Put) i Pollença (El Gall). D’altres revistes varen poder ser legalitzades.

El 1977 es varen celebrar les primeres eleccions generals, després de la mort del dictador, i a nivell local, trobam aquest ressò a la premsa forana de cadascun dels municipis, especialment d’aquells que tenien una certa tradició periodística. És el cas de Felanitx on el seu setmanari homònim va servir com a mitjà per introduir missatges electorals. La política entra així dins el Felanitx  en forma de comunicats, exposició de programes, entrevistes, anuncis, propaganda i cartes al director. Aquesta nova efervescència política també va tenir conseqüències per algunes publicacions. Així, el setmanari Sóller va sofrir en els primers moments de la transició amenaces d’un grup d’ultradreta cap alguns dels seus col·laboradors, que havien aprofitat les pàgines del setmanari per demanar llibertat d’expressió, autonomia, reconeixement de la nostra llengua i democràcia. La majoria de diaris mallorquins i nacionals es feren ressò dels fets a les seves pàgines.

Des de ben prest algunes publicacions es feren ressò de les il·lusions autonomistes existents a la població i es començaren a publicar articles sobre la possibilitat d’aconseguir una autonomia a les Illes Balears. Aquest és el cas de l’article “Què és l’autonomia?” de Gabriel Janer Manila que publica en català la revista Perlas y Cuevas de Manacor l’abril 1977 i en què s’hi poden trobar les següents afirmacions: (1)

“(…) Durant els últims quaranta anys, amb el franquisme, l’Estat que sorgí de la Guerra Civil accentuà el vell centralisme i el portà als límits més extrems de la inoperància, amb la complicitat de la burocràcia ,dels mitjans de comunicació i de la tècnica.

(…) L ‘Autonomia és un dret del poble que es pot ofegar, emperò ningú  no aconseguirà esborrar. La història demostra clarament que, encara que les possibilitats siguin mínimes, la reivindicació autonòmica sorgeix una vegada i altra com un clam dels homes que volen esser protagonistes del seu propi futur.

– No cal confondre AUTONOMIA amb DESCENTRALITZACIO. Hi ha descentralització quan les diverses entitats que formen un Estat estan sotmeses a la vigilància i al control dels òrgans de l’Estat que representen el poder central.

– Autonomia i Autodeterminació són conceptes equivalents.

– L’Autonomia ha d’abarcar tots els camps de gestió, i no solament uns determinats aspectes com pot esser l’econòmic , el d’ensenyament etc.

– L’Autonomia neix del reconeixement de la sobirania popular. Per a que l’Autonomia sia un fet protagonitzat pel poble cal obrir des d’ara un ample procés de conscienciació i de treball.”

I aquest fet, el de conscienciació i el de treball en favor de la democràcia i de l’autonomia i la llengua pròpia el trobam en bona part de les publicacions foranes durant els finals dels anys setanta i durant bona part de la dècada dels vuitanta.

No fou quins a la promulgació de Constitució Espanyola, el desembre de 1978, quan en els mitjans de comunicació en general, i és clar també a la premsa forana, quan es començà a notar que s’havia entrat en una nova etapa de llibertat. Les pàgines de les diferents publicacions reflectien les turbulències i els estímuls d’una societat que havia perdut la por a la política i que expressava les seves idees amb passió. De la lectura d’aquelles publicacions de l’època se’ns fa evident que reflectien una tempesta política apassionada i regada per les repetides consultes electorals, i d’un impuls irreprimible a tot el que sigui anàlisi, crítica, queixa, vindicació o exigència de tot allò que en pogués ser objecte, estimulat per la recuperació de les llibertats i sense por.

Aquestes noves llibertats i la manca de por tingueren el seu reflex en tota una sèrie d’entitats i associacions culturals que emparaven el sorgiment o recuperació de noves publicacions per acostar la nostra llengua i la nostra cultura, com per exemple la revista Lluc, lligada a l’Obra Cultural Balear.

Per tant té una certa lògica pensar que les publicacions foranes seguirien una trajectòria similar promovent, bé en origen bé amb posterioritat, el que podríem denominar un l’associacionisme cultural i periodístic. No només perquè moltes publicacions sorgiren a l’empara d’entitats i associacions culturals sinó perquè amb l’expansió de la premsa forana, es van adoptar fórmules amb l’objectiu  de donar solució a alguns dels problemes i necessitats de totes les publicacions.

Aquestes intents culminaren en un sèrie de reunions fetes pels diferents responsables de les revistes a diversos indrets de Mallorca, les qual donarien com a resultats la fundació el 1978 de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca. L’origen d’aquesta associació cal cercar-los un any abans, quan Gaspar Sabater de la revista Dijous d’Inca i Rafel Ferrer de Perlas y Cuevas, plantejaren la possibilitat d’agrupar les revistes editades als distints pobles de Mallorca. Durant el 1978, es varen dur a terme diferents trobades a Sineu, Manacor, Inca, Felanitx, Sóller i Artà, municipis amb una certa tradició de premsa local. En aquestes trobades s’acordà la creació de l’Agrupació de Premsa Comarcal, encara que finalment adoptà el nom actual d’Associació de Premsa Forana de Mallorca. Això no obstant, l’APFM no veuria reconeguda la seva legalitat fins al 1980. Els seus objectius eren i encara són: representar, gestionar i defensar els interessos de les publicacions i, també, de potenciar el foment i la difusió de la llengua catalana, tot i que no totes les publicacions històricament associades han tingut el català com a llengua d’ús habitual.

Una de les armes en el procés democratitzador i de defensa de la llengua que comptaven les revistes de la part forana foren els editorials conjunts que publicaren diferents publicacions, quan encara no havia estat constituïda l’Associació de manera legal. El primer d’aquests editorials sorgí de la reunió de Sineu, duia per títol “Els pobles de Mallorca davant l’autonomia”(2), fou publicada per diferents publicacions l’abril de 1978 i en la qual s’afirmava:

«(…) El govern Suárez, pressionat per les cada vegada més fortes reivindicacions nacionals de Catalunya-Principat, País Basc, Galicia, les Illes Balears…, va haver de donar la cara de qualque manera i s’inventà això que en diuen “preautonomies”, que no son sinó senzilles descentralitzacions administratives, però que com a primera passa, hagués pogut servir per posar en marxa el difícil —son molts de segles sense— exercici de l’autogovern.

Així es començà a discutir la manera de recrear l’esquema organitzatiu de l’autonomia de les Illes Balears, fonamentant-lo en els consells insulars a cada illa, coordinats tots ells per el Gran i General Consell. (…)El nuu de la qüestió ha estat centrat en el tema de la paritat entre les Illes Balears, és a dir, considerar-les tres comunitats soberanes que, com a tals, decideixen coordinar-se, o federar-se, en un Gran i General Consell. I en aquesta discussió molt poques veus s’han aixecat per dir que la paraula de la part forana no sona al mateix que la de Ciutat, o la d’Eivissa, o Menorca.

(…) Per primera vegada en tota la més recent història, és parla de la diferència de les Illes envers la resta de l’Estat, donant lloc a la desaparició de la “Diputación Provincial”, i creant “Consejos Insulares” i “Consejo General Interinsular”, fent-ne, a més a més, un districte únic de l’illa de Mallorca. El projecte passà per el Congrés de Diputats i els representants d’UCD i PSOE ni s’en donaren; quan ha arribat al Senat, els homes d’UCD han introduït una esmena, restablint els partits judicials de les lleis franquistes… La part forana segueix sense haver pogut dir aquesta es la nostra veu»

És a dir, des dels editorials i amb el fet que es tractava de mitjans molt llegits, s’intentava fer pedagogia de la nova realitat a l’Estat espanyol i de tot el procés preautonòmic, la qual cosa després servia per al mateix temps introduir una sèrie de reivindicacions:

«Perquè Ciutat centralitza cada vegada més tots els serveis…
Perquè ens faltan infraestructures, sanitàries, escolars…
Perquè el camp està, de cada dia més, enfonsat en un procés inturable (sic) de degradació.
Per aquestes i moltes més coses volem que es pugui sentir la nostra veu. Volem paritat, de la part forana amb Ciutat, en el Consell de Mallorca, i ja des d’ara.»

Una altra de les sinèrgies entre les publicacions i que també serviren per fer pedagogia fou una entrevista que publicaren entre d’altres el setmanari Sóller i Bellpuig a Bartomeu Colom, membre de la Comissió Tècnica de Transferències que a la pregunta què era un estatut ell respongué: (3)

«Una norma fonamental per a la comunitat autònoma; una espècie de Constitució en petit per cada un dels territoris autònoms. En un Estat Federal, cada un dels Estats membres s’autodona una Constitució; en canvi en un Estat Regional a cada una de les comunitats autònomes se’ls hi dóna la capacitat de poder-se organitzar ells mateixos. Una de les manifestacions d’aquesta auto-organització és l’Estatut»

Totes aquestes petits esqueixos divulgatius amb editorials i entrevistes i altres textos, no feren altra cosa que anar introduint, de mica a mica amb un estil directe i divulgatiu, tota una sèrie de conceptes per intentar fer entendre al conjunt de la població, fins i tot a aquells que tenien menys cultura, la nova realitat política, econòmica, social i cultural.

La primera acció en defensa de la llengua es va fer en una reunió de treball a Sóller celebrada el setembre de 1978 que va concloure amb el segon  editorial conjunt que duia per títol «L’ensenyament de la llengua» en què es feia una defensa de la llengua pròpia a les escoles, aprofitant que s’havia recuperat el català a les escoles de Catalunya. Del text se n’extreia que la recuperació del català passava per les escoles i per això també reclamaven l’aplicació de la mateixa mesura a les Illes Balears, donant suport així a la petició que el Consell general Interinsular (4) havia fet a les administracions de l’Estat en aquest mateix sentit. (5)

En aquella reunió de 1978 també s’acordà el paper que havien de jugar les revistes en aquesta tasca de normalització lingüística i de transició cap a la vida democràtica i autonòmica:

«Però als qui avui formam aquest manyoc de la premsa forana tenim al davant tot un programa a realitzar conjuntament i cada u en el seu respectiu espai. Apart dels problemes i temes localistes que les nostres publicacions tracten primordialment, existeixen a la nostra terra altres qüestions prou transcendents que ens afecten a tots en general i que inclouen un treball a realitzar conjuntament. Hi ha temes, com són ara la Constitució i l’autonomia, que requereixen de part nostra la deguda divulgació, per despertar en el poble el coneixement corresponent. Altres, com l’ecologia i l’urbanisme, les comunicacions i l’ensenyança que comprenen necessitats comunes a tots. Aquesta és la tasca que en pot sortir d’aquestes Trobades que hem establit i que podria ésser de resultats beneficiosos en quant contribuiria a interessar i a consciensar (sic) els nostres lectors per tots aquests problemes que ens són comuns.

Aquest es cl fruit que esperam obtenir d’aquests encontres dels petits periòdics comarcals: influir en el seu redol respectiu, per despertar en els seus habitants nobles ànsies del progrés i prosperitat per la vila materna i un esperit cívic i una major Intervenció i fiscalització en els seus afers públics. Per lograr-ho (sic) plenament, no deixem decaure aquest sentiment de germanor que batega en el fons de les Trobades dels seus portaveus, (í més aviat fomentem-lo i difonguem-lo entre aquells que formam aquesta modest; familia periodística de la part forana; perquè així contribuirem al millorament i enaltiment de la nostra volguda pàtria mallorquina i a un major esplendor i desenvolupament de cada una-de les seves encontrades» (6)

Aquesta declaració d’objectius de les publicacions, en defensa de la llengua, de la cultura, de l’ecologisme i de l’autonomia, esdevenen anticipen el conjunt  de característiques de la premsa forana. La llengua i la pertinença a l’Estat espanyol o la possibilitat d’una suposada independència de les Illes juntament amb Catalunya també ha estat present durant les seves pàgines, encara que aquest plantejament darrer no suposa un principi editorial de l’Associació sinó simplement d’algunes publicacions.

 

4. Conclusions.

Un dels punts que hem de considerar a l’hora de plantejar qualsevol recerca en la historia de la premsa a les Illes Balears és la incidència que va aquesta va tenir tant des del punt de vista de la implantació del sistema democràtic com des del tractament d’aspectes més concrets com podria ser el sistema autonòmic, la problemàtica social, la territorial i la lingüística, l’educativa i cultural en general.

En aquest sentit, i tal i com queda palès en l’article, el fet que hi hagués inquietuds culturals entre els redactors de les mateixes revistes, el moviment associatiu lligat a l’APFM, ha contribuït a l’important tasca fer país i de divulgació de valors democràtics i d’autogovern; de normalització lingüística i en part també d’«alfabetització» de la població en llengua catalana; de professionalització, i ha assegurat la persistència d’aquestes revistes, en la defensa dels seus interessos i en la consecució de recursos econòmics i periodístics, els quals els han permès sobreviure i convertir-se en una mitjans de comunicació ben arrelats i llegits.

Ara bé, l’arribada de la democràcia no va aturar la seva feina. Encara hagueren de seguir desenvolupant aquesta tasca de pedagogia envers la llengua i la nova transició democràtica explicant què eren les Mancomunitats, aprofundint la normalització i defensa del català a la premsa escrita. La democràcia també varen dur el sorgiment de butlletins municipals, que en alguns casos servien de propaganda política dels governs de torn i que sovint també servien per contrarestar la informació amb un vessant crític i identitari que oferien les publicacions foranes.

 

NOTES

(1) JANER MANILA, Gabriel (1977): “Què és l’autonomia?”, Revista Perlas y Cuevas, núm. 404, abril de 1977, pp. 18-19.

(2) “Els pobles davant l’autonomia”,  Bellpuig, núm. 24,  maig de 1978, p. 3.

(3) “L’autonomia vista per Bartomeu Colom” a Bellpuig, núm. 29, setembre de 1977, pp. 10-11.

(4) Institució que exercia com a òrgan de govern durant l’etapa preautonòmica i que era la precursora del Govern Balear sorgit després de les primeres eleccions al parlament Balear celebrades el 1983, una vegada aprovat l’Estatut de les Illes Balears.

(5) “La nostra llengua a les escoles”, Vora mar, núm. 60, setembre de 1978, p. 2.

(6) Fragment del parlament de Miquel Marquès reproduït a les publicacions amb motiu de la trobada a la prensa forana de Sóller el setembre de 1978. Reproduït de la revista Sant Joan, núm. 75, octubre de 1978, p. 6.

 

BIBLIOGRAFIA

  • ·      COMPANY FLORIT, Miquel i SÁNCHEZ, Gracià. (coord.). L’Associació de Premsa Forana de Mallorca 1978-1995: 17 anys de premsa local. Sant Joan, APFM, 1995.
  • COMPANY FLORIT, Miquel. «La premsa forana de Mallorca a l’actualitat: canvis d’actitud a la fi de 1993» a SERRA BUSQUETS, Sebastià i COMPANY MATAS, Arnau (eds.): XII Jornades d’Estudis Històrics Locals. La premsa, la ràdio i la televisió des d’una perspectiva històrica. XII Jornades d’Estudis Històrics Locals. Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, 1994, p. 206.
  • COMPANY MATES, Arnau. «La premsa» a la veu Mallorca a Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 23, Apèndix A-Z. Palma, Edicions Promomallorca SL, 2001. pp. 281 – 286.
  • COMPANY i MATES, Arnau: “La primera etapa de la premsa forana a Mallorca (1883-1936). Evolució general”, a MARIMON, A. (ed): Verguisme, anarquisme i espanyolisme. Noves recerques sobre el s. XX a Mallorca.. Palma, Fundació Emili Darder, 1997, pp. 181-202.
  • COMPANY MATES, A; SERRA BUSQUETS, S i VIVES REUS A: “Premsa, turisme iTransició Democràtica a les Illes Balears”. Comunicació presentada al XII Congreso de la Asociación de Historiadores de la Comunicación (Universitat Pompeu Fabra, 24 y 25 de maig de 2012. Barcelona)
  • CORTES SERVERA, Josep i FERRER MASSANET, Rafel. L’associació de la Premsa Forana de Mallorca (1978/87). Manacor, APFM, 1987.
  • DDAA. Els estudis i la premsa local en el segle XXI, Volum I. La premsa Local. Institut d’Estudis Baleàrics, 2009.  
  • GÓMEZ MONPART, Josep Lluís. «L’ecosistema comunicatiu balear: tradició i modernitat al segle XXI» a Informe econòmic i social de les Illes Balears (2001). Palma, Sa Nostra, 2002.
  • SÁNCHEZ ARANDA J. J. y BARRERA DEL BARRIO, C. (1992): Historia del periodismo español, desde sus orígenes hasta 1975. Editorial EUNSA, Pamplona, p. 411.
  • ·      SERRA BUSQUETS, Sebastià. Els elements de canvi a la Mallorca del segle XX. Palma, Edicions Cort, col·lecció Els Ullals, 2001, pp. 177-234.
  • ·      SERRA BUSQUETS, Sebastià (ed.). El segle XX a les Illes Balears: estudis i cronologia/ Grup d’Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al món contemporani. Palma, Edicions Cort, col·lecció Els Ullals, 2000.
  • SERRA BUSQUETS, Sebastià i COMPANY MATAS, Arnau (eds.): XII Jornades d’Estudis Històrics Locals La premsa, la ràdio i la televisió des d’una perspectiva històrica. Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, 1994, pp. 27-50.