Etiquetes

Entrades relacionades

Comparteix aquest article

Aproximació a la transició a través de la història de TVE-Balears

Dra. M. Neus Fernández Quetglas

Professora CESAG

Resum castellà

A pesar del valor que se otorga a la Transición como período clave para explicar la historia reciente, por ser el paso de  na dictadura a una democracia, cabe recalcar el papel fundamental que jugó TVE en las Illes Balears. TVE era el medio de comunicación más importante en nuestra comunidad y los contenidos de sus programas nos permiten conocer como se sucedieron los cambios sociales y se cultivaron nuevas sensibilidades.

El principal objetivo fue eliminar los valores sociales que la dictadura había impuesto. Por esta razón, los responsables de TVE, y muchos políticos, acordaron legitimar la TV como el modo de conquistar las nuevas libertades. Los profesionales de TVE trabajaron con esmero por el progreso, el respeto, la libertad y la democracia. Así, la Transición fue el gran momento para la TV formativa, encaminada a construir una sociedad en paz.

Palabras clave: transición, TVE, Baleares, política, catalán
Resum anglès

Even many people think about the historical period of Transition, from de dictature to the democracy, it’s true the importance of TVE in the political process in Balearic Islands hasn’t been noticed enough. TVE was the main media of information in our community and, many times, the only one. The content of these programmes let us understand the social changes and the new sensibilities.

The main aim consisted in eliminating the social values that the dictature imposed. For this reason, the responsibles of TVE and many politicians agreed with the idea that it was very important to legitimate the TV as the way to conquire the new liberties. The TVE professionals worked hard for progress, respect, freedom and democracy. So,Transition was a time for the formative TV, to bild a society in peace.

Key words: transition, TVE, Balearic Islands, Politics, language

1. Introducció

Durant el franquisme i la transició les emissions televisives es varen fer només a través de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) en un entorn en què qualsevol mitjà de comunicació contrari al règim era automàticament tancat. Aquestes emissions es feien en la llengua oficial de l’Estat, l’espanyol, el castellà. Els continguts informatius dels programes estaven censurats i manipulats per diferents organismes estatals. Malgrat tot, encara és a l’abast dels investigadors la possiblitat de recuperar les emissions d’aquells anys, testimoni de com era la televisió. A la dècada dels setanta la televisió ja era el mitjà estrella per assabentar-se de les notícies.

TVE va néixer el 1956 i el 1975 ja compatava amb un Institut Ofical de Radiodifusió propi que li atorgava, si escau, major grau de professionalitat tècnica. El 20 de novembre de 1975 qui més qui manco estava pendent del televisor (1). Tothom recorda la intervenció compungida de Carlos Arias Navarro que anunciava la mort oficial del general Franco amb la mirada plorosa. La proliferació dels mitjans tècnics per cobrir les informacions sobre la mort del cap d’Estat va ser la major que fins aleshores s’havia realitzat. Dos dies més tard TVE va retransmetre els diversos actes de la proclamació del príncep Joan Carles com a Rei d’Espanya.

A partir de la mort de Franco es va conèixer un lleuger canvi en la programació de TVE, motivada pels canvis del director Gabriel Peña Aranda. Eren canvis transcendentals per a la societat espanyola que menaven a un gir ideològic en la manera de governar. La política va tenir major presència en els continguts i es donava peu a informar sobre la creació o legalització de partits polítics i sindicats. També es reflectia la transformació que es vivia a les Balears. Els canvis començaven a notar-se, malgrat el gruix de les informacions eren les típiques i tòpiques de les Balears, és a dir, totes aquelles que enaltien les illes com a destinació turística. El seguiment que es reclamava des dels centres emissors de TVE ubicats a Madrid giraven entorn al seguiment de personalitats del món de la política, militars o alts càrrecs esclesiàstics. També era comúl’enregistrament d’esdeveniments com festivals musicals, i en general tot allò que venia recomanat des de Foment de Turisme. A Madrid es desconeixia la realitat de les Balears, un fet que s’emmarcava perfectament dins el context social i polític, i en l’estructura centralitzada i centralista de TVE. Es continuava amb la voluntat d’oferir la imatge d’unes illes que reflectien l’oberturisme, o fins i tot el cosmopolitisme, exemplificat per exemple en el rodatge al febrer de 1975 de quatre documentals dedicats a la indústria turística de Mallorca. Es continuava també amb les edicions d’èxit que mostraven una Mallorca internacionalitzada amb programes com “Viva la gente” al Teatre Balear o l’emissió del musical “Mallorca’75” a l’Auditòrium, on hi participaren representants de quasi tots els països del món. De fet l’equip de TVE a les Balears servia imatges de i des de les illes per a televisions estrangeres. La corresponsalia que operava des de les Balears intentava cobrir totes aquestes peticions informatives, tot i que no podia oferir so fins que a l’any 1976 arribà un magnetòfon. Només quan era indispensable cobrir informacions amb declaracions i so ambient es feia necessari el trasllat d’equips, tant tècnics com humans, de Madrid i Barcelona per realitzar una correcta informació amb àudio. A més a més, és aquest any quan es comencen a enregistrar els primers Telediario en color, quan encara la majoria de les llars just comptaven amb un receptor amb blanc i negre i només el 16% de la població tenia capacitat de rebre el segon canal de TVE. Malgrat tot, l’apertura democràtica a TVE es fa evident.

La manera d’enviar la feina des de les Balears era molt complicada en comparació ambla tècnica actual. La corresponsalia informativa era a Ràdio Joventut, al carrer Sant Bartomeu de Palma, després va passar a Ràdio Cadena. Més tard es varen condicionar locals propis al Passeig Mallorca (cantonada amb avinguda Jaume III), que varen seocupats provisionalment.

A les Balears no es feien emissions en directe per raons polítiques (2)2, per mor de la manca d’enteniment i d’influènica dels polítics de les nostres illes amb el poder central. Es pot exemplificar amb de la Recopa de bàsquet i del Grand Prix de tennis al 1977, quan el propi Governador civil va fer unes gestions per intentar emetre aquests dos importants esdeveniments esportius, però no varen fructificar. Fins i tot el regidor d’esports de l’Ajuntament de Palma va presentar una moció de censura contra RTVE. Una altra vegada quedava demostrat que continuaven els trets centralistes de la infraestructura, d’organització i per tant de la programació de TVE.

Malgrat tot des de les Balears ja existia certa col·aboració amb la de programació en català per la segona cadena, fins i tot durant el franquisme. La gran expansió de la graella en català que es va fer des de Barcelona va tenir lloc el 1974, a les acaballes del franquisme. Llavors, des dels estudis de Miramar, es varen augmentar les desconnexions i afavorir la programació en llengua catalana, que deixaria de ser només cultural -com va ser durant el franquisme-, per incloure també programes de caire informatiu i de debat, més propis dels canvis importants que vivia el país i amb una ferma reivindicació de la normalitat lingü.stica del català a la televisió. Aquest fet, tot i tenir un índex d’audiència molt baixos, és molt rellevant ja que de qualque manera es deixava entreveure que existía una petita parcela de presa de decisions  especte a què i com s’havia de programar.

La programació específica per a les Balears va arribar tard, en comparació amb altres comunitats autònomes que ja gaudien de centres territorials. El juliol de 1976 es va constituir l’Assemblea Democràtica de Mallorca. El 30 de juliol de l977 es va constituir l’Assemblea Parlamentària de les Balears amb l’objectiu d’impulsar l’autonomia per a les Illes. L’Assemblea estava constituida per onze representants de les Balears a les Corts, de la qual en va resultar elegit president el centrista Jeroni Albertí. L’Assemblea tenia per objectiu aconseguir un règim preautonòmic provisional, per la qual cosa es considerava com a l’únic interlocutor vàlid davant el govern espanyol. Cada document i avantprojecte s’havia de negociar amb les forces centrals a Madrid, i les emissions amb continguts propis de les Balears varen ser el resultat de la col·laboració entre institucions en plena transició política.

Dia primer de març de 1979 va haver-hi eleccions generals, guanyà l’UCD. Al més següent va haver-hi les eleccions locals, UCD va obtenir el 43% dels vots, el PSOE va comptar amb el 24% dels vots i el PCIB el 7%. El juny de 1979 el Consell General Interinsular, va aprovar el projecte de bilingüisme i el 20 de setembre del mateix any entra en vigor el decret. El novembre de 1979 començaren les emissions sobre les Balears des de Madrid, en plena efervesvència d’il·lusió democràtica. Llavors a les Balears hi vivien 638.000 habitants i rebíem 3’5 milions de turistes cada any, hi havia analfabetisme i moltes de persones no havien gaudit mai d’unes vacances. En un marc bastant més rural que l’actual, on ni la sanitat ni l’educació estaven garantits, la llengua d’ús social i popular era la catalana.

2. L’Informatiu Balear

En un marc caracteritzat per una profunda evolució social i política, el 15 de novembre de 1979 va començar la programació de TVE per a les Balears, la primera unitat informativa que emetia íntegrament en català sobre l’actualitat de les Illes. Amb el canvi polític no del tot consolidat i amb les aspiracions autonomistes tan sols mig encaminades, va néixer l’espai informatiu Panorama Balear, que es feia de 14.30 a 15 h. Els inicis varen ser tímids, sense gaires infrastructures materials ni personals. El noticiari Panorama Balear(3) , que després seria Informatiu Balear, va ser el primer programa fet íntegrament en català des de les Balears. Els primers informatius per a les Balears es varen fer ja en color i des de Madrid, en concret des dels estudis de Prado del Rey, amb el mateix personal tècnic que s’ocupava de fer el Telediario. Aquest fet, era un gran handicap per la qüesti. lingü.stica, ja que a Madrid el personal era castellanoparlant. Des de la capital d’Espanya hi havia una cèl·lula que duia les tasques de coordinació, revelat i edició de cintes de cinema que des de la redacció de Palma -situada al Passeig Mallorca- s’enviaven en avió a Prado del Rey. Allà es feia el control central i s’emetia via els repetidors d’Alfàbia. S’ha de tenir en compte, a més a més, que les notícies de Menorca, Eivissa i Formentera també eren enviades per avió, amb tots els inconvenients que això suposava. Aquest sistema va perdurar fins que al 1983 es va posar en marxa el Centre Territorial de RTVE a les Balears.

Inicialment la programació que es feia a TVE-Balears tenia un caire molt local i comptava amb molts pocs recursos, però era variada. Suposava moltes d’hores de feina dels redactors i dels càmeres. L’escassa durada del programa regional i els limitats mitjans que TVE posava a la seva disposició, tenien un reflex fidel en els informatius. Durant la transició, l’eficàcia informativa era molt dubtosa, ja que al Passeig Mallorca només es disposava d’oficines, redacció i dos equips de rodatge de cinema, el que provocava que la informació s’havia de fer ràpid i sempre arribaven amb retard, ja que s’havien d’enviar les cintes de cinema a Madrid per revelar-les. Òbviament, les informacions poques vegades arribaven a temps. Fins i tot en una ocasió es va suspendre l’informatiu perquè l’avió que transportava les cintes va tenir un accident a l’aeroport de Barajas. També hi havia dies en què, per problemes d’enllaç, l’informatiu no podia emetre’s.

Les primeres declaracions que va emetre TVE a les Illes varen ser les paraules institucionals dels presidents dels Consells d’Eivissa, de Menorca i de Mallorca: Cosme Vidal, Francesc Tutzó i Jeroni Albertí. Era el primer dia i ells, els primers presidents democràtics de la pre-autonomia. Així doncs, es denotava ja una línia continuïsta en la programació, basada en el seguiment de les autoritats institucionals. Tot i així, ràpidament l’audiència va apostar per aquests continguts propis. En només un any d’Informatiu Balear es va convertir en un referent, perquè mostraba visualment el que no s’havia mostrat fins aleshores i atracava el coneixement entre pobles i illes. Va desenvolupar el seu rol d’ajudar a la cohesió territorial, i va ser avantguarda en la presentació d’un producte nou, un mitjà de comunicació en català per a l’àmbit de les Balears. En la seva història, el programa de notícies, i programa estrella de TVE-Balears, l’Informatiu Balear, ha estat un vehicle d’informació fonamental de la realitat de les Illes Balears, i un element que ha treballat per a la cohesió entre les quatre illes, que, en molts d’aspectes s’havien donat l’esquena durant molts d’anys.

3. El camí cap a l’autonomia

Les il·lusions d’engegar un país amb el desenvolupament de l’Estat de les Autonomies ja havia tingut reflex en una manifestació de 20 d’octubre de 1977, encapçalada pel filòleg Josep Maria Llompart. Hi havia il·lusió per a una nova Constitució, esperances de canvi i de començar una nova etapa d’obertura.

El juliol de 1980 es constitueix la comissió redactora de les Bases de l’Avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia –coneguda com la Comissió dels Onze- acordada per les forces polítiques representades al Consell General Interinsular. Hi havia 12 representants mallorquins, 6 de Menorca i 6 d’Eivissa-Formentera, amb majoria absoluta d’UCD que  varen assumir, juntament amb els consells insulars, les competències de la Diputació Provincial de les Balears.

La Comissió dels Onze va aprovar les Bases el setembre de 1980 i el mes següent es va constituir la nova comissió que havia d’elaborar l’avantprojecte, un fet que es va veure endarrerit a causa de la discussió sobre el repartiment dels diputats de les illes i el paper que havia de correspondre als consells insulars en l’Autonomia. Mentrestant, l’UCD i el PSOE varen signar els Acords Autonòmics el 31 de juliol de 1981, que recollien en essència un posicionament cap al centre.

Els Acords establien que les Balears es constituirien en comunitat autònoma per la via lenta de l’art. 143 de la Constitució, contràriament a la voluntat manifestada per la majoria de les forces polítiques de les Balears i de la mateixa Assemblea de Parlamentaris, que eren partidaris de la via ràpida de l’art. 151(4).

Els Estatuts d’Autonomia del País Basc i de Catalunya es publiquen dies abans de la publicació de la llei 4/1980, l’Estatuto de la Radio y la Televisión. No obstant això, aquestes comunitats autònomes, que anaven per la via rápida, ja reconeixien en els seus estatuts la possibilitat de tenir competències per engegar un projecte de televisió propi.

Cal esmentar que des de Catalunya ja es va aprofitar algunes hores de desconnexió de TVE per emetre continguts en català des de l’any 1964, mentre que els primers continguts emesos per TVE en basc no varen tenir lloc fins a principis de 1976. Per la part que afecta a la comunitat de les Illes Balears en temes de mitjans de comunicació, la L.O.2/1983 de 25 de febrer, art. 15, utilitza una fórmula semblant a la de Galícia, Andalusia, Comunitat Valenciana i Navarra, però sense menció expressa a la possibilitat d’engegar un tercer canal amb programació i àmbit propi de la comunitat autònoma.

El 10 de gener de 1980 es va aprovar l’Estatut de la Ràdio i la Televisió amb el consens de tots els partits polítics. Aquest Estatut posava els fonaments del que havia de ser la televisió pública de l’Estat i quins serien els òrgans de vigilància i assessors per assegurar-ne el seu bon funcionament i desenvolupament pluralista dins una societat democratitzada. La possibilitat de crear un canal de televisió per a l’àmbit territorial de cada comunitat autònoma i la creació de diversos consells assessors –amb representació social i territorial, entre d’altres, un per cada comunitat autònoma-, són els dos grans trets que en destaquen.

S’havia de sensibilitzar la maquinària de RTVE cap al nou estat de les autonomies, cap el recull i la difusió de la cultura de les nacionalitats i les regions espanyoles. L’organització territorial de TVE comptaria amb programació específica per a cada àmbit territorial i amb la figura del delegat territorial, així com del consell assessor a cada comunitat autònoma. Però, en realitat, mai s’arriba a desenvolupar la descentralització. La relació amb els centres territorials és forçada, amb una clara dependència i amb certa discriminació del seu personal i criteri.

Els mitjans de comunicació varen ser els grans protagonistes de la transició, bàsicament en la tasca informativa entorn a la defensa de la pluralitat i la democràcia, amb sensibilitat social, cultural i ecològica. De fet, la presència de la llengua catalana, la preocupació pel folklore i els costums illencs, la qüesti. ambiental, entre d’altres, ja havien estat presents en els teleclubs (5).

El 21 d’octubre de 1980 es va signar el conveni entre el Consell general Interinsular i la direcció general de RTVE per a la instal·lació d’un centre regional de TVE a les Balears. La solució passava, doncs, perquè les Balears assumissin part de la inversió inicial, mitjançant diverses fórmules. L’aportació havia de ser un edifici on instal·lar el centre regional. Poc abans, Adolfo Suárez i Jeroni Albertí es varen reunir a Formentor per parlar sobre l’autonomia balear. Es volia recuperar la cultura i les senyes d’identitat pròpies. Eren moments de canvi, perquè entre d’altres aspectes les Illes Balears tenien un fort creixement demogràfic resultat del boom del turisme, la construcció i el sector terciari. Tot plegat va tenir una efecte crida i va rejovenir la població de les Balears, sobretot en els municipis costaners. A Mallorca va ser molt fort i precoç, a Eivissa més tard i molt ràpid, mentre que a Menorca va ser un procés tardà i lent.

Un dels fets més importants de la transició i TVE va ser l’emissió de les imatges del Cop d’Estat, tot un atreviment si es té en compte que durant unes hores Prado del Rei va ser pres pels militars sublevats. Això, juntament amb la compareixença del Rei la matinada de dia 24 de febrer tot demanant la necessitat de mantenir l’ordre constitucional. El 23 d’octubre del 1982 hi ha eleccions generals. Les guanya el PSOE amb més de deu milions de vots, que col·loquen a José María Calviño de RTVE com a Director general, temps durant el qual es va decidir la desvinculació de RTVE dels Pressupostos generals de l’Estat, i que es finançàs principalment dels ingressos per publicitat. Aqueixa política va ser criticada per considerar que duia implícit la reducció de noves inversions i per tant influïa negativament en la millora de les instal·lacions dels centres territorials. El Congrés dels Diputats promulgà la llei dels tercers canals el 1983. També és quan el PSOE modifica la seva posició primitiva i comença el debat del que poden anomenar “el model audiovisual”. A partir d’ara, TVE començaria una política de concertació amb les Comunitats Autònomes, que en alguna mesura suplien les aportacions que des dels Pressupostos Generals de l’Estat s’havien fet amb anterioritat. Així, la descentralització es duria a terme, definitivament, a través dels canals autonòmics i no a través de TVE.

Aliança Popular guanyava al maig de 1983 les primeres eleccions autonòmiques a les Balears. Per formar govern va comptar amb el suport del partit regionalista Unió Mallorquina. La gran participació popular en aquests comicis es considerada com un aval i com una ratificació al nou procés autonòmic. L’u de març de 1983 va entrar en vigor l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, amb la qual cosa restava constituïda la comunitat autònoma.
Notes

(1) DOMBLÁS, Nekane: “… i ningú no es va sorprendre ” a: Memòria Viva. Mallorca des de la mort de Franco fins avui, 1975-1995. Suplement dels diaris Baleares i Ultima Hora, 1995-1996, pàgs. 10-11 .

(2) VERGER, Marc: “No habrá retransmisiones en directo ni de la final de la Recopa de baloncesto ni del Gran Prix de tenis”, a Diario de Mallorca, 1977, 23 de març.

(3) El nom de “Panorama” només va durar uns mesos ja que l’escriptor/editor Lluís Ripoll va interposar una demanda judicial perqueè havia fet una colecció al diari Última Hora i un programa a Ràdio Popular COPE Mallorca amb el nom de “Panorama”.

(4) NADAL, Antoni: “Cap a la sorpresa Cañellas ” a: Memòria Viva. Mallocra des de la mort de Franco fins avui, 1975-1995. Suplement dels diaris Baleares i Ultima Hora, 1995-1996, pàgs. 135-136 .

(5) PUJALS i MAS, Margalida; Els teleclubs a les Illes Balears (1966-1978), Memòria de Tercer Cicle, Palma, novembre 2000, inèdit, pàg. 294


Bibliografia

AA.VV. TVE-Balears: 25 anys. Ed.TVE, Palma, 2004.

BAGET, Josep Maria: “Evolució històrica de la televisió a Espanya i a Catalunya” a

GARCIA, Elisabet; SCHAAFF, Sergi, et al.: La Televisió a la Catalunya Autònoma. Edicions62, Barcelona, 1981.

COMPANY, Arnau; PONS, Jordi i SERRA, Sebastià (ed. i coord.). La comunicació audiovisual en la història, Vol I i II. Universitat de les Illes Balears, 2003.

DÍAZ, Lorenzo. La televisión en España, 1949-1995. Alianza, Madrid, 1994. Editorial: “Els efímers directors generals de RTVE” a Comunicació21, núm.8, Barcelona, estiu 2002, pàg.3.

GARCIES, Macià, “15 anys de TVE a les Balears mirant cap el futur” a Lluc, núm. 783, novembre – desembre, 1994.

HERNÁNDEZ CORCHETE, Sira. Historia y memoria audiovisual de la reforma política en España. Los valores democráticos postulados por la serie de TVE La Transición. Comunicacions del VII Congrés de l’Associació d’Historiadors de la Comunicació. 25 anys de Llibertat d’Expressió. Barcelona, 18 i 19 de novembre.

JAUME, Antoni,”La situació funcional actual de TV a les Balears”, a Lluc, maig-juny 1983, núm. 679, pàg. 3.

MARIMON, Antoni; SERRA, Sebastià (coord.): La transició a les Illes Balears. Simposi 25 anys IEB, Institut d’Estudis Balearics, Palma, 1998.

NADAL SOLER, Antoni: “Entrevista a Joan Carles Muntaner. Director del Centre territorial de TVE a les Balears”, a El Mirall, núm. 29, Palma, 1989, pàg. 14-16.

OLIVER, Antoni, “Una època d’iniciatives a favor dels mitjans de comunicació en català”, a El Mirall, núm. 138, desembre 2002, pàg. 24-27.

PAYERAS FEMENÍAS, Miquel: Les utopies esvaïdes. Crònica política de la transició democràtica a les Illes Balears, 1974-1978, Edicions Cort, Palma, 1999.

RAMENTOL, Santiago, “TVE: allò que la memòria no sol recordar” a ARACIL, Rafael, MAYAYO, Andreu i SEGURA, Antoni (eds.): Memòria de la Transició a Espanya i a Catalunya. Els mitjans de comunicació, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2004, pàg. 81.

SERRA BUSQUETS, S. Prensa y periodistas en Mallorca durante la transición democrática. BARRERA, Carlos (coord). Del gacetero al profesional del periodismo. Evolución histórica de los actores humanos del cuarto poder. Madrid:  Fragua, 1999. pàg. 205-208.

SERRA BUSQUETS, Sebastià i COMPANY MATES, Arnau (eds.): La premsa, la ràdio i la televisió des d’una perspectiva històrica. Actes de les XII Jornades d’Estudis Locals. Institut d’Estudis Baleàrics. Palma, 1994. “Televisió per a les Balears” a Lluc, setembre de 1984, p2(198).

VERD, Sebastià: “El català en els mitjans de comunicació”, a Palau Reial, monogràfic núm. 1, Palma, 1986, pàg. 17-18.